Enguany, responent a la crida de l'entitat AMICAL MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS I DE TOTES LES VÍCTIMES DEL NAZISME A ESPANYA, d'encendre una espelma en un espai / lloc de memòria per seguir commemorant el 27 de gener de forma no presencial a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19, Ecol3vng que participa cada any en l'ofrena floral, ha depositat un ram i encès una espelma en l'espai de memòria de històrica que Vilanova i la Geltrú ha creat a la plaça Paixeteria.
DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST 2021
MANIFEST
Al novembre de l'any 2005
l'Assemblea General de l'ONU va designar el 27 de gener, data de l'alliberament
d'Auschwitz, “Dia Internacional de
Commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims
contra la Humanitat”, iniciativa confirmada pel Parlament Europeu i la UNESCO,
amb el propòsit de recordar totes les
víctimes de l'Holocaust i de la persecució nazi i evitar presents i futurs
genocidis en les nostres societats.
A
partir de llavors a Espanya i en diferents punts del planeta es recorda les
víctimes del genocidi dut a terme pel règim nazi i els seus aliats durant la
Segona Guerra Mundial, en la mesura que la memòria no és tan sols un acte de justícia
per a les víctimes sinó un instrument d'alerta i prevenció. Durant el règim
nacionalsocialista no tan sols es va universalitzar i va estendre el crim, amb
petjades indelebles, sinó que es van soscavar els fonaments mateixos de la
civilització i es va destruir la Humanitat.
L'eliminació
dels jueus va venir precedida per una sèrie de mesures d'identificació i
segregació que els van privar de tots els seus drets, procés que va conduir a
l'assassinat industrial i planificat, una vegada consumades també les matances
en els territoris de la Unió Soviètica. També totes les poblacions europees
ocupades pel règim nacionalsocialista van rebre els seus atacs criminals,
dirigits no tan sols contra els jueus, sinó contra tots aquells que s'oposaven
als dictats nazis i lluitaven per la seva llibertat.
El
règim nacionalsocialista preveia la construcció d'una nova societat basada en
la desigualtat dels éssers humans, sota el mite de les races, i en el seu dret
a decidir els qui tenien dret a la vida i els qui estaven condemnats a
l'esclavitud i la mort. L'imperi nazi es va erigir sobre milions de cadàvers i
d'esclaus: opositors polítics, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals,
testimonis de Jehovà… Entre ells, els gairebé 10.000 dones i homes espanyols
republicans deportats als camps del Reich, per la seva condició d'enemics
polítics de Franco i de Hitler i per la seva contribució a la lluita contra
l'ocupant alemany a França.
Integrar
el record de l'Holocaust i de totes les víctimes del nazisme en les consciències
individuals i col·lectives ha de servir per a conèixer fins on pot arribar la
capacitat humana per a perpetrar el mal i per a exercir el bé, i ha de
convertir-se en arma poderosa enfront de missatges i insídies amenaçadores en
èpoques de crisi i inseguretats. Perquè reflexionar sobre les causes i
conseqüències de l'Holocaust i la persecució de tots els col·lectius
considerats enemics esdevé compromís de lluita contra l'antisemitisme, el racisme
i qualsevol forma d'intolerància, així com contra els revisionismes i els negacionismes.
Davant de tot això, compromís
personal i compromís polític durant els 365 dies de l'any, encarnats
simbòlicament en aquest 27 de gener i en el pròxim dia 5 de maig, instaurat com
a dia d'homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme.
Gener 2021
