Transició VNG

sobre l'Ortoll, el camí de Sant Gervasi... pulmó verd

2012-02-05T14:59:00.000-08:00

foto: Mike

Fa temps que l’Ortoll és polèmica. Que si s’urbanitza, que si no…Ara amb la crisi que pateixen les administracions semblava ser que l’Ortoll ens donava un respir, ja que sense diners per edificar, aquesta zona verda, verge i últim reducte natural de la nostra ciutat semblava fora de perill.
Però de sobte el nou govern treu l’Ortoll a la palestra amb propostes de “millora” que passen per condicionar camins (sembla ser que dos) que puguin permetre el trànsit de cotxes de Zamenhof a la platja de Darró.

foto: Mike

Si coneixeu la zona haureu pogut observar la quantitat d’espècies vegetals que allà s’hi troben, les immenses pinedes, camins i corriols, espurnejats per alguna que altra propietat rural, una escola i diversos elements de patrimoni agrari com les mulasses, el Molí de l’Escardó o els marges dels camins fets a l’antiga, elements tots ells a preservar, és més a posar en valor i recuperar.

Perquè ara a l’Ortoll la gent passeja, va a córrer o fa ciclisme, respira, contempla arbres i escolta els ocells i tot i que hi ha punts negres que semblen autèntics abocadors i que provoquen l’enuig i la repulsa de molts, i sobre els que ja s’estan fent accions d’eliminació, no comprometen el futur de l’espai.
L’arranjament de camins és una altra cosa, perquè en realitat no sabem que hi ha al darrera, quines són les
intencions reals ni en que es pot convertir l’Ortoll si el comencem a obrir al tràfic rodat.

foto: Mike

Volem un espai net, natural, amb certes millores per a que cada vegada més gent es pugui sumar al gaudi d’aquest entorn de manera sostenible, és a dir, sense cotxes ni artificis.
Us convidem a aquells que no coneixeu la zona que féu una volta, que us endinseu i us deixeu fascinar pels seus encants naturals i si ho voleu que participeu amb nosaltres en la defensa de l’Ortoll.

l'equip del camí de Sant Gervasi

crida als botiguers, professionals, productors, entitats de tota mena... oferents

2012-02-05T08:38:00.000-08:00

Després de més d'un any de disseny i funcionament a petita escala del projecte ECOL3VNG, ha arribat la hora de fer-lo realitat en el nostre "mercat local" (tots els establiments que vulguin associar-se en aquest projecte). Ja hi ha alguns establiments que llueixen aquest rètol a la porta... cada vegada se'n veuran més... creiem que estem als inicis d'un gran projecte. Per fer-lo realitat necessitem de la participació i col·laboració de quantes més persones millor, doncs volem que sigui un projecte de ciutat.

Des d'aquí, ens adrecem als botiguers, professionals, productors, entitats de tota mena, etc. per oferir-los-hi xerrades informatives del projecte. Farem les que facin falta, en grup o individuals... FORMULARI D'INSCRIPCIÓ A UNA PRESENTACIÓ

xerrada sobre "la banca ètica" a l'Ecoxarxa-Garraf

2012-02-04T08:47:00.000-08:00

INFORME 2011 del projecte ECOL3VNG o projecte "turuta"

2012-01-12T22:03:00.000-08:00

participem en la presentació del PAM (pla d'acció municipal)

2012-01-11T22:27:00.000-08:00

Caldrà estudiar-lo i potser haurem de definir el nostre propi pla d'acció, però per la resiliència...

ACCÉS AL PAM

ECOL3VNG INFORMA: hem fet algunes millores en la gestió de les ofertes del bloc dels Turutes

2012-01-05T17:00:00.000-08:00

ara que tenim el programa en funcionament i que ja s'està posant en marxa una bona operativa per funcionar a més ritme, hem procedit a millorar l'apartat de gestió de les ofertes, perquè cada vegada siguem més les persones i les entitats que produïm i que oferim... perquè aquest any hauríem d'activar molt la nostra economia social local.

Si encara no sou socis/es doneu-vos d'alta AQUÍ

crònica de la sortida del grup del banc de terres al Garraf

2012-01-02T14:22:00.000-08:00

Dilluns 2 de gener. Sol i una mica de vent. Ens trobem a la rotonda del Far per anar a descobrir, guiats per l'Albert, una part del Parc Natural del Garraf. L'objectiu es anar a veure al costat de Jafre uns fruiters plantats fa uns 4 o 5 anys, en estat desconsolat a veure si els podem donar una mica d'ànim.

Anem en 2 cotxes: Santi, Bill i Isabel en un, i a l'altre Albert, Núria i Pepa.
L'Albert ens explica que està investigant sobre el nom de Jafre que ell aventura d'origen egipci, importat pels àrabs. També sobre Garraf, garrofer, algarroba... També ens parla de quan les vinyes eren una fons de riquessa fins que va arribar la filoxera. La Isabel ens alliçona sobre la història dels camperols, els vins del país i els importats...

Arribem al lloc...
dels fruiters i quedem impressionats de veure una “cucona”: punt de recollida de l'aigua de pluja, que sembla un pou de pedra. Quan hi ha massa aigua es recull en una bassa, i es deriva a una altra més petita per donar a beure als animals de la zona. Al lloc dels fruiters es veu que es una zona de recollida d'aigua i terra on han pogut arrelar, així com uns quants roures, que com diu el Santi, si viuen vol dir que hi ha prou terra per les arrels i aigua. Trobem els fruiters: la gran part no sabem que són. Haurem d'esperar a veure les fulles i els fruits. Sembla que poden haver cireres, pruners i pomers. També algun perer. El Bill descobreix un llorer que fa les delícies de l'Albert. Aquesta zona té el poblat de Jafre, amb una església molt maca romànica. També dues masies: La Fassina i Can Marcer. Aquestes masies estan habitades i cuiden i vigilen una mica la terra.

Després vam anar a Campdàsens, indret preciós i que li té robat el cor a l'Albert. Pel camí vam visitar una cabana de vinya, construcció de pedra seca per aixoplugar-se o guardar eines. A la masia de Campdàsens vam parlar amb l'home de la família que hi viu i cuida la terra. Ens va impressionar la duressa de les condicions de vida. El raïm d'enguany, que li pagaran dintre d'uns messos, crec que va dir que li pagaven a 12 ct el kg!!! Una mica moixos després de parlar amb ell anem de tornada, sortint a la vall on està la cimentera de Vallcarca i després d'un matí tan idíl·lic sembla que hem entrat en un altre món una mica fastigós.

una colla de vilanovines i vilanovins, transitadores i transitadors carregant piles pel nou any...

2012-01-01T21:35:00.000-08:00

en la platja de la Repúbllica... ai, ai... quanta energia...

en la "vaca" una multitud remullant-nos els peus als primers minuts del 2012

2012-01-01T13:04:00.000-08:00

Com ja fa uns anys va essent tradició, una colla de gent (una multitud com podeu veure en la foto) ens hem trobat a la Passifae (la "vaca") per compartir uns moments màgics... i aquest any fins i tot hem cantat... lluitem per la terra i lallibertat ... i... Glocalitzem-nos... i ... Junts podem... podem canviar el món... tal com han fet, els que han lluitat de valent per un món millor... i hem desitjat UN BON 2012 !!!

acomiadem l'any 2011 cantant i dansant...

2011-12-28T11:04:00.000-08:00

Una colla de transitadores i transitadors ens varem reunir per brindar per tot allò que hem viscut de positiu durant aquest any que acabem i per tot allò de positiu que ens espera en el 2012... i especialment per tot allò que està en les nostres mans fer-ho realitat...

participem en el Mercat d'Intercanvi

2011-12-18T09:05:00.000-08:00

És el segon Mercat d'Intercanvi organitzat per l'ajuntament... i molt interessant la participació de persones, oferint, mirant, comprant, xerrant, intercanviant... i informant-se dels Turutes;
també hi teníem una paradeta, la OCL, la Oficina de Canvi Local en la que regalàvem uns vals de 5 turutes, com a promoció... s'han incorporat una bona colla de nous socis/es, ja es podien adquirir productes (artesanals i de segona mà) en algunes de les parades de socis/es de l'ECOL3VNG.
Una bona experiència de compartir i intercanviar... una bona experiència que creiem que val la pena potenciar i repetir de tant en tant.

neix el nou grup de treball "Banc de Terres"

2011-12-15T09:15:00.000-08:00

El dijous 15 de desembre a les 19h al Centre Cívic La Geltrú varem fer la primera trobada d'un nou grup de TransicióVNG “Banc de Terres”.

L' objectiu que ens plantejem és: estendre en el nostre municipi el conreu d'horts ecològics, perquè no hi hagin terres abandonades, i recuperar el saber sobre la manera de cuidar la terra. En paraules del Juan: “despertar per retornar als orígens”

Per aconseguir-ho necessitem trobar gent disposada a:

- fer la cerca de terres susceptibles de ser treballades: i anar emmagatzemant la informació

- fer campanya de sensibilització sobre l'agricultura ecològica

- parlar amb els propietaris de terres que vulguin, per tal d'arribar a acords

- començar l'aventura agroecològica de conreu

xerrada sobre "ALIMENTACIÓ CONSCIENT I ECOLOGIA" i celebració festiva... un any de l'inici de l'ECOL3VNG

2011-12-10T06:51:00.000-08:00

Una quarentena de persones varem participar en la conferència que l'Agnès Pérez (veure bloc) ens oferí sobre "ALIMENTACIÓ CONSCIENT I ECOLOGIA" molt, molt interessant... a partir dels seus coneixements molt vivencials ens parlà de l'impacte dels aliments que consumim sobre el medi-ambient i sobre la nostra pròpia salut i la necessitat de tenir en compte la relació que hi ha entre l'ésser humà i la naturalesa.Va fer propostes relacionades amb la nutrició conscient i sostenible, valorant els aspectes fonamentals que hem de tenir en compte en triar els aliments que conformen els nostres menús quotidians com són el consum de productes locals de la terra i el mar.

Parlà dels principis de l'alimentació energètica i intel·ligent amb la finalitat d'educar per a la gestió de menús equilibrats, tenint en compte les necessitats individuals i familiars ja que així com construïm conscientment la salut personal amb una forma harmoniosa de viure i de menjar, estem també contribuint a la millora ambiental i al canvi social.
Varem compartir un pica-pica i un brindis a peu dret per adherir-nos a la celebració de l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans, del dia de la Sobirania Alimentària i del primer any de la posada en marxa de l'ECOL3VNG, en fase de prova pilot.

Xerrada sobre la Moneda Social

2011-12-04T05:18:00.000-08:00

Dissabte passat dia 3 a les 18 h. a la sala d'actes del Centre Civic de la Geltrú, l'expert internacional del Japó, Miguel Yasuyuki Hirota ens parlà de les diverses experiències de monedes socials que hi ha actualment en el món i del paper que poden tenir i ja tenen en la dinamització d'algunes economies locals.

En Yasuyuki, que s'autobateja com a Miguel (perquè és més fàcil per nosaltres), és un expert coneixedor dels sistemes monetaris socials d'arreu del món. Fa anys que la seva principal ocupació és visitar experiències en diferents països per conèixer-les i també aportar el seu coneixement. El seu gran coneixement de diferents idiomes ( més de 7), li dona una visió intercultural molt gran. Va fer tota la conferència en català.

Va passar tot el cap de setmana amb nosaltres, convidat per Transició VNG, per conèixer el nostre projecte ECOL3VNG (o projecte turuta) i contrastar-lo amb les experiències per ell conegudes.

Després de comentar extensament el projecte i poder comprovar els elements diferenciadors de la nostra experiència en relació a d'altres existents, en Miguel ens ha encoratjat a seguir endavant amb l'experiència a la vegada que ens ha fet interessants aportacions, de les que hem pres bona nota. Seguirem en contacte ja que té interès en saber com anem evolucionant i hem parlat d'un possible projecte a uns mesos vista.

L'acte públic fou molt interessant... llàstima que l'assistència hauria pogut de ser molt millor.

inaugurant la cuina solar del "palauet"

2011-11-27T11:38:00.000-08:00

el millor de tot és que funciona!!! (clar, si hi ha sol) però com que la majoria de dies, en el nostre clima, tenim molt de sol... FUNCIONA!!! i... el menjar té millor sabor :)

primera trobada amb "oferents" de l'ECOL3VNG

2011-11-21T11:43:00.000-08:00

Els "oferents" és el nom que donem als comerciants, productors, professionals, etc... persones i/o entitats que poden oferir quelcom (productes o serveis). Varem fer una primera presentació informativa. En farem més (el dia 19 de desembre a les 21h. en tenim una altre). Cal que els "oferents" s'animin a participar, si volem que l'economia local s'activi... és molt important... de mica en mica... agafant confiança... a mesura que hi hagi més "oferents" que ofereixin quelcom (tot o una part) amb moneda local (turutes), veurem tots plegats com la "turuta" va assolint més credibilitat, és un procés lent... com fer all-i-oli... però vinga, posem morters a punt i anem remenant, tirant oli adequadament... sense pressa però sense pausa, com diuen...

una CRISI LOCAL de fa 125 anys en l'"any dels negats"

2011-11-09T01:21:00.000-08:00

Organitzat pel Museu del Mar, al llarg d'aquest any i especialment el dia d'aquesta trista data, el dia 9 de novembre, es recordà el fet que succeí fa 125 anys, quan un dia que semblava com els altres i que les barques de pesca havien sortit a pescar, els sobtà una mena d'ona gegant (possiblement un tsunami produït per un terratràmol marí o quelcom similar), que impedí que les barques podessin tornar a la platja. Una quinzena de barques i vint-i-dues persones, mariners, varen morir.

Fou una crisi local... que desvetllà una gran solidaritat entre tot el poble. Llavors Vilanova i la Geltrú tenia uns 11000 habitants... la situació actual del nostre poble i de la societat en general, ara és ben diferent, però com a Transició VNG hem de fer tot el possible per crear consciència i poder posar solucions per adelantar-nos a possibles crisis que el moment especial actual de la història ens brinda (crisis ecològica, econòmica, energètica, etc.).
La imatge del vaixell Víctor Rojas que està als peus de la Farola és tot un símbol (bot de salvament, capaç de seguir avançant malgrat la mala mar, amb l'esforç dels seus remers... un exemple d'enginy i de cooperació per afrontar noves crisis). És una crida a l'enginy i la col·laboració per avançar-nos als temps.
Alguns membres de Transició VNG, vinculats al Museu del Mar, hem pres part activa en alguns d'aquests actes.
Veure notícia

la "vaca" fent equilibris...

2011-11-05T15:00:00.000-07:00

resistint a la tempesta

la primera Audiència Pública de la nostra vila

2011-11-05T10:00:00.000-07:00

fixeu-vos en la gràfica de la pantalla

un esdeveniment important a la nostra vila: la primera Audiència Pública... a petició de la CUP i acceptada pel govern actual... de la primera alcaldessa... per parlar de les finances municipals actuals... amb tots els grups polítics i tota la ciutadania que ha volgut anar-hi... al Neàpolis.

Era similar a les assemblees dels indignats en les places de fa un temps però més còmodes... i en aquesta només s'informava i es podien fer algunes preguntes... de mica en mica... aviat potser podrem votar aixecant els braços... temps al temps... la participació de tothom i la transparència són els grans valors de la nova societat emergent... LLEGIR CRÒNICA I ESCOLTAR PONÈNCIES A VILANOVADIGITAL

reflexió entorn una imatge de la Vilanova del 1836

2011-11-02T12:28:00.000-07:00

Si ens hi fixem, hi havia molta terra a l'entorn, deuria ser una població més resilient que ara, doncs no havien de portar el menjar de gaire lluny i gairebé segur que era de millor qualitat i no contenia conservants químics ni contaminants.

foto extreta de l'exposició "Casernes 1751" en el centre cívic de la Geltrú

Segurament vivim millor ara, però potser hem d'aprendre a recuperar bona part del que hem destruït, de tot allò que s'ha fet malament i que la seva destrucció ha estat del tot innecessària. Arreu del món, aquesta mena de Gran Monstre de la Globalització, s'està menjant la producció local d'aliments i de bens bàsics per mantenir la vida... com sovint diem: s'ha fet/hem fet la Globalització i ara hem de fer la GLOCALITZACIÓ, tornar a donar vida als entorns locals, amb tot allò que sabem i podem fer, amb els propis recursos... però amb visió global, utilitzant tot allò que és positiu que ens ofereix la Globalització... productes globals que ens han de permetre el creixement en la llibertat de les persones i dels pobles i aconseguir una vida digna per a tothom en el Planeta, la nostra nau. Recuperar aquest potencial és l'objectiu fonamental del projecte turuta

començant la segona temporada del palauet

2011-10-31T11:40:00.000-07:00

les quatre parades a punt de produïr

29-10-11 xerrada de Som Energia al local de l'EcoXarxa del Garraf

2011-10-29T09:47:00.000-07:00

el Jaume, explicant el projecte Som Energia al local de l'EcoXarxa Garraf.

aquest divendres 28 hem fet assemblea de "rumiació"

2011-10-28T09:23:00.000-07:00

Varem ser poquets però han sorgit temes molt interessants...

* Els presents veiem en molt bons ulls que el govern local actual, convoqui a la ciutadania, mitjançant la xarxa d'associacions i entitats local, a participar en una reflexió col·lectiva sobre el PAM (pla d'acció municipal) que ha de configurar les línies d'acció dels propers quatre anys... valorem la importància de participar activament, ara, davant d'aquesta oportunitat. Es faran reunions de treball. Tothom qui ho desitgi hi podrà participar, prèvia inscripció a l'ajuntament.

* Parlem també d'idees que estan naixent i fent realitat en el nostre entorn i que contribueixen a aquesta idea de Transició... una de nova, que informa Sylvain, és una dinàmica que s'està generant entre veïns de la urbanització Torre d'en Veguer, com espai de col·laboració i ajuda mútua... anirem veient, potser podria esdevenir una idea de transició en un "barri"...
* Parlem de l'estat actual del projecte turuta (ECOL3VNG), que tenim una llista de més de 40 comerços, productors, professionals... per anar a visitar però que encara no tenim aclarit el lloc per l'OCL (oficina de canvi local) i ens urgeix... si algú sap algun local/espai cèntric... que ens ho faci saber.
*...

amb Gelida indignada

2011-10-26T22:04:00.000-07:00

Anem convidats a Gelida per explicar la nostra experiència com a Transició VNG. Han organitzat un clicle de xerrades... Gelida indignada... el nom és PER QUÈ?... per trobar respostes i veure alternatives que s'estan posant en marxa... sobre la crisi energètica, les EcoXarxes, els pobles en Transició, la Banca Ètica, etc...
Persones molt interessants i molt interessades en saber de la nostra experiència, tenen molt interès en saber del projecte ECOL3VNG i com està funcionant... es fa un debat molt interessant... acabem, clar, cantant el 15O

la música, la nostra aliada en les transicions...

2011-10-23T08:54:00.000-07:00

Diverses persones de Transició VNG participarem en un concert per recollir fons per Sport Aid. Aquesta, és una entitat de suport a països en vies de desenvolupament, creada pel Club Esportiu del nostre poble. El seu objectiu és, mitjançant l'esport, poder incidir en els hàbits dels joves i de les seves famílies, dels qui practiquen l'esport i d'aquesta manera crear riquesa local... felicitats per la iniciativa... i felicitats per totes i tots els que varem tenir el goig de poder participar en una vetllada molt agradable, plena de músics locals, de diferents edats...

com plantar ceballots

2011-10-22T11:37:00.000-07:00

un cop feta la primera regada abundant, cal deixar que vagin germinant i creixent els ceballots, després els anirem calçant

dia 17 d'octubre. Participem en la tertúlia de Canal Blau ràdio

2011-10-17T22:10:00.000-07:00

El Jaume, l'Enric i el Ton hem participat en la tertúlia de Vilanova Matí, els matins de ràdio Canal Blau, amb la Montserrat Parrilla, per parlar de la moneda social i l'ECOL3VNG (o projecte turuta). Ens hi han convidat.

També ens manifestem el 15O

2011-10-15T21:58:00.000-07:00

Moltes persones de Transició VNG varem participar en la primera "manifestació global" de la història, el 15O (d'octubre).

Aquest vídeo és una mostra de l'esperit constructiu que es va respirar en tota la manifestació.

Molta gent jove, conscient de la realitat actual i que es preocupa per un futur millor per a tothom...

La Gran Transició està començant...

dia 5/10... participem amb Ràdio Nikosia parlant sobre els pobles en Transició

2011-10-09T10:24:00.000-07:00

Amb l'equip de Ràdio Nikosia Espai Barataria a Canal Blau ràdio FM 100.4 parlant dels "pobles en Transició". Una vetllada molt agradable, en la que setmanalment es preparen un tema. Amb el programa d'avui ja en porten 200. Felicitats per l'empenta del grup i per la tasca d'estudi i difusió de temes importants... moltes gràcies per haver escollit aquest tema i per donar a conèixer les Iniciatives de Transició.

ESCOLTAR EL PROGRAMA (1h. aprox.)

dia 30 de setembre. Assemblea de l'associació ECOL3VNG (projecte turuta)

2011-09-30T08:54:00.000-07:00

Hem estat una vintena de persones, tot i que és divendres i hi han molts actes simultàniament a Vilanova i la Geltrú. Ha estat una assemblea més aviat informativa per situar i informar del projecte. Des de la darrera Assemblea en la que es va escollir la Junta Coordinadora, aquesta no ha parat i hem avançat molt definint el projecte que varem presentar.

Comença ara doncs una fase molt interessant de divulgació, especialment anant a trobar nous actors per l'ecosistema i comencem el que diem "remenar l'all-i-oli" per aconseguir que cada vegada hi hagi més productes en el Mercat Local que es puguin adquirir total o parcialment en la moneda local "la turuta". Una curiositat és que han vingut quatre persones d'altres poblacions (Castelldefels, Mataró i Barcelona) interesades per aquest projecte... tant de bo un dia puguem dir: "ep! és un projecte molt interessant, capaç de desvetllar moltes sinèrgies positives en les nostres economies locals"...

Dies 16-18 setembre, participem en una taula rodona sobre economia social en la Universidad Verde de Verano (Madrid)

2011-09-18T05:30:00.000-07:00

Hem participat en la Universidad Verde de Verano, que en realitat ha estat una mena de congrés de EQUO, ja que es presenten a les eleccions i voldrien ser una mena de xarxa ciutadana que inclogués el màxim nombre de forces verdes...
pretenen sintonitzar amb l'esperit del 15M... hi han hagut xerrades molt interessants (especialment de la Maria Novo), el nostre taller també...crec que si realment volen recaptar vots de la gent desenganyada de la política (i de les estructures piramidals i jerárquiques dels partits) seria bó que enlloc de dir-se partido Equo es diguessin "partido red ciudadana EQUO"... sembla que en diuen proyecto EQUO...
s'ha de veure com fan canvis realment especials que no consisteixin en "más de lo mismo pero de color verde"... les jornades interessants i hem fet forces contactes... en el tema moneda local realment estem posant en marxa un projecte innovador. Del nostre projecte ECOL3VNG hi hem participat la Carme, el Jaume i el Ton.

La cooperativa "Som energia" a TV3

2011-09-01T03:06:00.000-07:00

Som Energia és la primera cooperativa de l'estat espanyol, nascuda a Catalunya, que produeix energia renovable i la comercialitza als seus socis. La cooperativa contribueix a un canvi de model energètic, promovent les energies verdes enfront dels combustibles fòssils, que intervenen en el canvi climàtic. Els socis de la cooperativa, a banda de comprar energia verda, també poden invertir en projectes d'energies renovables que gestiona Som Energia, i se'ls garanteix un 4 per cent d'interès anual. I reben assessorament i ajut econòmic per instal·lar projectes d'energia verda.Font: http://www.tv3.cat/videos/3776890/Som-energia

Reflexió per començar el tercer any. Una proposta: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

2011-07-26T09:29:00.000-07:00

Sobre la raó de ser:

Ens cal augmentar la “resiliència”, i per això, hem d’evolucionar el més ràpid possible vers la sobirania alimentària i energètica (SAiE), doncs la crisi Ecosistèmica (canvi climàtic, pic petroli, crisi econòmica, crisi social...) pot generar escassetat d’aliments i d’energia... i això vol dir:

Impulsar canvis d’estil personal i col·lectiu en molts aspectes com són: el concepte treball, els hàbits de consum, la producció d’aliments, la producció i el consum d’energia, els tipus d’economia global i local, la concepció de la pròpia salut, el lleure, la cultura, etc...
Aquests canvis d’estil no han de ser producte de la imposició per la força, sinó del convenciment individual i col·lectiu i això, no es fa de la nit al dia, sinó que és el resultat d’un procés de reflexió individual i col·lectiva. Aquesta és la més important contribució que podem aportar com a moviment de TransicióVNG a la nostra vila.

Un objectiu important: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

Consideracions sobre l’estratègia:

1. TransicióVNG és un col·lectiu obert, ens cal sumar, que cadascú s’impliqui com cregui, vulgui i pugui.

2. Hem de parlar d’un conglomerat de persones i grups que busquen avançar vers una societat millor amb molta SAiE, a partir de la reflexió, les afinitats, les complicitats, els objectius i l’acció.

3. No totes les persones i grups pensen igual, el principal que ens ha d’unir és l’actitud de respecte, de recerca i d’acció.

4. Els diferents punts de mira mai podem dir que són definitius. L’evolució i l’actitud de recerca ens obra portes a noves comprensions. No hi ha d’haver “possessions de la veritat absoluta”.

5. Són importants les afinitats i les complicitats a l'hora de marcar objectius. Les diferents afinitats no les hem de veure com un obstacle ni un germen de conflictes, sinó el contrari, un enriquiment col·lectiu en la necessària i particular implicació de tothom.

6. Ningú pot parlar en nom de tot el col·lectiu. No podem dir “TransicióVNG pensa tal cosa”, com a molt, podem dir “tals persones” o “tal grup” vinculat a TransicióVNG pensa tal cosa.

7. Una estratègia que hauríem de tenir molt en compte és la d’evitar les confrontacions aferrissades i/o desqualificadores. Com més defenses “blanc” més resistències crees en els que diuen “negre” i es creen posicions enfrontades que generen malentesos, embolics i mals rotllos.

8. Per ajudar a evolucionar la nostra vila, cal tenir present que partim d’una comunitat de 67000 habitants, on hi ha un gran potencial però també molts embolics i malentesos que venen d’idees prefixades, de suposicions, de realitats i fets no resolts, de cultures i històries diferents, de personalismes, de ferides no curades... i, sobretot, de ser víctimes col·lectives de la competència i l’agressivitat a la que ens empeny el sistema econòmic actual... tot plegat, conforma un gran embolic i per poder avançar, ens cal aplicar distensió. En la mesura que ens apliquem en la generació de distensió, avançarem en la comprensió dels canvis d’estil personal i social que hem d’anar descobrint i fent realitat.

9. Les qualitats més importants individuals i col·lectives: recerca, distensió i acció...

10. La unió fa la força. Estem treballant sovint sense saber-ho, en el que podríem anomenar empresa de Transició Local formada per persones i molts grups totalment autònoms. La producció de la qual ha de ser el creixement de la sobirania alimentària i energètica i canvis importants en el model de societat que entre totes i tots estem construint. I a la vegada estem treballant amb milions de persones i entitats, en una macro empresa global, la producció de la qual serà la Transició de la Globalització a la GloCalització.

Ton Dalmau>

25 juliol - inici del 3er any de Transició VNG

2011-07-21T00:01:00.000-07:00

El passat dilluns dia 25, el "dia sense temps" del calendari maya, aniversari de la posada en marxa de TransicióVNG, l'any 2009, ens hem reunit unes 25 persones, la Farola (el far) i el bot salvavides Víctor Rojas... Ha estat una vetllada festiva, motivadora, engrescadora, distesa, participativa... tothom ha pogut dir la seva, compartir el seu art, parlar tots amb tots i cadascú amb cadascú... algunes intervencions especialment inspirades...

...la tònica general: hem de seguir empenyent aquesta transició per nosaltres però principalment per les generacions futures... i això és tasca de tothom... els polítics tenen un paper especialment important però som totes i tots els que hem de fer molt... a cada moment decidim coses i obrim o tanquem portes... portes que s'obren al futur o que es tanquen...

La convocatòria que s'havia fet:

Proposta del dia:

A partir de les 20:30, arribada...

A les 21h. fer una estona de tertúlia... a partir del que cadascú vulgui aportar i compartir... com els mayas en el dia sense temps, és un bon moment per deixar volar la imaginació i passejar-se pels estels, enfilar-se a dalt dels núvols... o seguir allà on ens portin els raigs de la Farola...

Quan tinguem gana, podem sopar (de "traje"). Cadascú que porti quelcom per compartir (sòlid i líquid), ho posem a la taula i tastem... mentre compartim vivències, experiències, contactes, il·lusions, emocions, desig, projectes, vacances, etc...........................

Per contribuïr a reduir la petjada ecològica... que cadascú es porti el plat, got i cobert, si cal...

El Ton es compromet a portar aigua, bosses per deixalles, mocadors de paper... creiem que allà hi ha un gibrell gran per posar les begudes en gel... i també una taula amb caballets per posar el menjar... i cadires...

Quan hagim de sortir del recinte del Far, sempre es pot anar a la platja... estels, temperatura ideal, remor de les onades, farola, sense temps.... promet...

Fins dilluns!!!

Unes quantes rumiadores i rumiadors

dia 13 juliol - conferència-col·loqui de Federico Mayor Zaragoza a Vilanova i la Geltrú

2011-07-14T14:46:00.000-07:00

escoltar la conferència

resum de l'acte

PRESENTACIÓ (per Ton Dalmau)

Tenim el goig de tenir entre nosaltres el sr. Federico Mayor Zaragoza durant una estona.

Només alguns trets del seu extens currículum...

Va néixer a Barcelona, el 1934. Té família a Tortosa.
Doctor en Farmàcia. Catedràtic de Bioquímica. Va ser rector de la Universitat de Granada.
Va ser Ministre d'Educació i Ciència (1981-82) en el segon govern de UCD (època de la transició a la democràcia).
Director general de la UNESCO durant 12 anys fins el 1999. La va convertir en una institució al servei de la pau, la tolerància, els drets humans i la convivència pacífica. A finals del 1999, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la Declaració i Pla d'Acció sobre una Cultura de Pau.
Al sortir de la UNESCO crea la Fundació per una Cultura de Pau, de la qual n’és President.Ha escrit nombrosos llibres i també poemes, faceta no gaire coneguda.

En 2005 va ser designat Co-President del Grup d'Alt Nivell per l'Aliança de les Civilitzacions, pel Secretari General de les Nacions Unides.

I molts càrrecs més i experiència acumulada en processos de pau i de transicions de la mà del diàleg i la pau, que seria molt llarg d’anomenar...

Si que diré que des del 2008 també és el president de l’associació promotora de la fundació Arbre de associació promotora de la fundació Arbre de la Pau. Des d’aquesta entitat diem que en el món existeix un gran Arbre de la Pau que està creixent però és una tasca col·lectiva fer que es vegi i que sigui més fort que el Gran Monstre que s’està menjant el Planeta. Des de l’Arbre de la Pau fem una crida a treballar en una empresa col·lectiva per impulsar transicions cap a uns altres models de societat basats en la Diversitat, la Sostenibilitat i la Pau, eixos de la Carta de la Terra, document del que també n’és coautor.

A Vilanova estem impulsant el moviment de Transició des de fa dos anys i per això l’hem convidat a venir a conèixer el que fem i hem convidat també a membres de l’entitat Arbre de la Pau, entitat que vol promoure el treballar per la Transició GLOCAL (Global + Local). El tema que ens preocupa són “les transicions en i dels pobles”.

Al ser un acte de caire intern, no hem fet gaire difusió... però com que Transició és un moviment obert, també es dona la benvinguda a tothom qui se n’ha assabentat i ha volgut venir a aquest acte, persones que estan també convidades a participar en aquesta dinàmica de transició que entre totes i tots hem d’empènyer.

Benvinguts doncs sr. FMZ i benvingudes totes i tots.

Li donem la paraula al sr. Federico perquè amb la seva visió del món ens doni pistes per la reflexió personal i col·lectiva.

Deixarem una estona per la participació de qui vulgui fer alguna aportació, encara que no ens podrem allargar gaire doncs haurem d’acabar en punt per marxar.

Alguns fragments de la seva intervenció recollits per Josep M. Canyelles en el seu blog "Responsabilitat Global":

Comença la seva intervenció recordant que en aquella època estava prohibit parlar en català a l'escola, que havien de parlar en castellà o llatí, i recorda un mestre que sempre els deia “si vis pacem para bellum”, si vols la pau prepara la guerra. Aquesta és la cultura en què hem estat educats.

La gran majoria de la gent són espectadors, són súbdits que no poden fer arribar la seva opinió. La professora Maria Novo diu en els seus llibres sobre medi ambient que el gran problema és el ETD (Ens Tenen Distrets).

El canvi ha de venir col·lectivament, de tots. Hi ha una frase de la Carta de les Nacions Unides que ho deixa clar. Al començament s’hi diu “Nosaltres, els pobles...”. Això és d’una gran clarividència. Si ara estem malament, sols cal pensar com deurien estar després de la 2a Guerra Mundial. I no van escriure “nosaltres els governs” sinó “nosaltres els pobles”. Van decidir que no volien més guerres, que volien ser ciutadans, no súbdits. I es diu que ho fan per a les generacions futures. Aquesta és la solució. Enmig d’aquella gran tensió humana van tenir la clarividència d’escriure el que tocava.

La construcció del G6 va ser el camí per al govern dels poderosos. Si som gairebé 200 països, per què hem de ser manats per 6, 7, o 20 països poderosos?

Si hi ha algú que sap el que és el mercat som els catalans. Un mercat és una associació de mercaders. I de mercaders n’hi ha de bons i dolents, de molt bons i de pocavergonyes. I a aquests darrers cal bandejar-los. Però el que ha passat ha estat al revés.

Al 1974 es va dir que els països rics donessin el 0’7. Era ben raonable, però no s’ha fet ni això. S’han deixat els diners com a préstec. Quan es donaven les aportacions, enlloc del 100 pactats se’n donaven sols 20 i la resta era en espècies que eren una manera de fer negoci...

Hem de saber veure els invisibles perquè sols així podrem fer front als impossibles. Ens creiem que tenim massa impossibles.

L’evolució va canviant les coses gradualment, i l’alternativa és la revolució. La revolució no la podem defensar perquè va acompanyada sovint de violència, però no podem negar que hi ha circumstàncies qeu és merescuda. Quan no es pot canviar res...

De vegades em van entrevistes on em diuen “això que vostè diu és utòpic”. A Sudàfrica hi havia bars on es deia “no dogs, no blacks”. I ningú es podia esperar que Nelson Mandela sortís de la presó i en lloc de reclamar venjança es posés a fer possible la pau.

Diu que va conèixer el poeta Miquel Martí i Pol, i en cita un fragment: “tot està per fer i tot és possible”. Hi ha un determinisme inacceptable, una acceptació de la realitat que ens incapacita per al canvi.

Un exemple és la insostenibilitat, i específicament l’escalfament del planeta. Ara es comença a parlar de la fotosíntesi artificial, que pot ser la gran solució. Mentre no estigui desenvolupada hem de valdre’ns de l’energia que tenim al voltant: n’estem envoltats, el vent, el sol...

Hi ha una paraula que per als científics és molt dura: quan un procés és irreversible. Seria una irresponsabilitat generacional que grans processos de la natura s’alteressin irreversiblement per culpa del comportament humà.

Els grans problemes tenen solució? Si la tenen en nosaltres, sí. No podem esperar la pau al món si no és entre nosaltres.

Hi ha molta gent que parla de pau, de salam i de shalom, però després de les van arriant. Pensen que és un somni utòpic però no han assumit que sigui realitzable.

Per això hem de parlar de la transició dels pobles. Pobles en transició. El fet que avui la gent conegui món, perquè han viatjat, perquè han sortit del seu poble, hi ha mitjans de comunicació i les noves tecnologies, fa que siguem una generació molt diferent de les anteriors.

Avui la gent té molt, tenim accés a artilugis tecnològics... i no valorem tot que tenim, accés a la sanitat, a l’educació.... I això coincideix amb el fet que també sabem que hi ha milions de ciutadans del món que viuen amb menys d’un dòlar al dia, i fem veure que no ho veiem.

Un altre actiu central per al canvi és la dona, que abans no hi pintava més i ara comença a decidir. Ara la presa de decisions al món per part de les dones ja està al 12%, anem avançant.

A més de la consciència global i de la presència de les dones, tenim la democràcia, poder dir el que volem, i ara ho podem vertebrar per mitjà de les noves tecnologies. Estem vivint moments turbulents a escala local i global però hi ha esperança, precisament perquè som milions els que podem dir que no.

La transició ve per la força de la paraula, per a les generacions futures, fomentant la creativitat.

Si en condicions adverses hem plantat llavors, algun dia potser hi haurà fruit. Si no plantem cap llavor, aleshores segur que no hi haurà cap fruit.

Ara ja no ens podem considerar súbdits, som ciutadans.

Sobre els referèndums i consultes sobiranistes, estem entrant en un nou temps en què tothom tindrà dret a dir el que vulgui. El món ha canviat i els fets que han passat estan marcant una nova democràcia. Els referèndums es faran, si cal sense demanar permisos.
...

trobada amb "transitadors/es" del Vallès i de Gelida... ens visiten...

2011-07-08T22:14:00.000-07:00

És molt important per avançar en els processos de transició dels pobles, el compartir vivències i experiències, cada realitat és única però també té un potencial que pot ser útil per desvetllar sinèrgies per una altre indret... aquesta és una realitat que varem poder comprovar amb la visita de persones del Vallès, de Gelida i de Mallorca... que busquen també aquesta societat millor...

CRÒNICA DE LA TROBADA DEL DIA 9

A les 10:30 ens trobem a l’estació 11 persones del Vallès amb dos petitons... més tard s’afegiran un noi de Gelida i una noia de Mallorca...

anem passejant cap els Jardins del Far, alguns amb cotxe per facilitar el transport del material. Molta calor.

A les 11:00 visitem breument el Museu del Mar i ens situem a l’ombra de la Farola i un arbre. Cadires en rotllana... compartim la nostra experiència. Després de presentar-nos cadascú, presentem la breu història de TrasnsicióVNG i el que han fet fins ara els diferents grups d’acció.

Un dels temes que més interès ha despertat és el del “projecte turuta” i tot el raonament entorn a aquest model experimental de moneda social, resultat d’un estudi de les opcions actualment existents i pensant en l’objectiu de que un dia no llunyà, a VNG puguin coexistir dues monedes amb normalitat: l’euro i la turuta. Expliquem que actualment ja s’ha creat l’associació ECOL3VNG i que estem des de l’octubre en una prova pilot, que va prenent força.

Agrada especialment la idea de que amb aquest treball remunerat amb moneda social, generador de valor de canvi social, s’afavoreix la relació de cooperació entre les persones... tant treballes, tant cobres, i s’eviten malentesos... a la vegada que tothom hi pot participar.

A les 13:30 ens dirigim a l’Hort del Far. Un cop ens refem de la observació de l’encant del lloc, estem una estona compartint idees i experiències mentre anem preparant el dinar. El Mike s’ha llençat a fer un tastet mariner vilanoví amb una paella d’arrossejat amb fideus (exquisit). El Juan i l’Antonia han portat vi de la cooperativa i molts productes de la seva collita (tomàquets, xíndries, melons...). La Imma ha preparat un tastet de xató boníssim... hi ha molt menjar variat per compartir (peixet, empanadilles, etc.) Ha estat un dinar fabulós i molt ric de contactes i d’intercanvis d’experiències. Hem estat entre 35 i 40 persones.

Per posar punt i final al dinar i en la sobretaula, el “trobador” Ton, que ha portat el banjo, ha interpretat algunes cançons de contingut adient... acabem “vogant” amb l’havanera “el bot salvavides Víctor Rojas” i entonant el Glocalitzem-nos!

Ens posem de nou a xerrar, a l’ombra, aquesta vegada per escoltar les experiències del Vallès, sobretot de Cardedeu d’on són la majoria. El noi de Gelida i la noia de Mallorca han hagut de marxar abans de dinar.

És molt interessant compartir experiències que corresponen a realitats locals molt diferents. Cal destacar que a Cardedeu la realitat d’horts està molt estesa doncs moltes cases tenen el seu petit hort. Ens parlen de l’experiència molt enriquidora d’una cooperativa de consum amb el sistema de cistella setmanal.

El temps se’ns tira al damunt i els del Vallès prefereixen marxar abans per agafar un tren més aviat, tenen un bon trajecte abans no arribin a casa.

Continuem els de TransicióVNG amb la xerrada sobre la pagesia a càrrec del Juan i l’Antonia, uns pagesos molt conscients i treballadors, tot un model a tenir molt present... seguidament l’excel·lent audiovisual que el Mike va fer fa un temps sobre la “Vilanova rural”.

Ha estat una trobada molt positiva.

LA PREPARACIÓ DE L'ACTE

MOTIU: La nostra idea és conèixer "Transició Vilanova", com va sorgir la idea, projectes que teniu en marxa ja siguin concrets, com poden ser els horts ecològics i altres a un nivell més de sensibilització de la població, la sintonia de l'ajuntament en aquests temes, accions que esteu desenvolupant en relació al document que vau fer, ..., i en general, què us plantegeu per contribuir a canviar el model de desenvolupament cap a la sostenibilitat, si la gent col·labora gaire,... Sobretot parlar i intercanviar experiències i punts de vista...

HORARIS PREVISTOS

10:30 estació ... s'arribi en tren, en cotxe o a peu... els que siguem anirem passejant cap el Far (espai agradable sota el Far - la Farola - i davant del mar)

11 - En el Far, en primer lloc decidim què volem fer, entre tots... tenint en compte que fa molta calor... potser voldreu/voldrem anar-nos a banyar una estona o visitar quelcom...

Un parell d'hores de Xerrada explicativa (Com varem començar, què hem fet, què estem fent, grups de treball... explicar la realitat).

Més tard si algú vol anar a l'hort del "palauet" o "camí de sant gervasi" o platja o visitar quelcom...

14 Per dinar anirem a l'hort del Far (una mica més enllà del Far). La primera idea era fer nosaltres un dinar compartit (paella o barbacoa?) però ja que suposa molta complicació (sol, no sabem exactament la gent...) varem acordar que millor que cadascú es porti quelcom per menjar, la beguda no cal ni les postres i segurament podrem fer un "tastet" de cuina vilanovina per complementar...

A la tarda, també ens agradarà que ens expliquin el què fan els del Vallès (11 persones amb 2 crios) i els de Gelida (2 persones) .

Cap a les 18h farem una xerrada amb el Juan i l'Antonia (pagesos locals ecològics) i tenim un muntatge audiovisual sobre "la Vilanova rural" molt interessant...

La idea d'acabar sobre les 20h.

2 i 3 juny - trobada d'ecoxarxes de Catalunya convocats per la CIC a VNG

2011-07-03T22:48:00.000-07:00

unint energies per les ecoxarxes

El cap de setmana passat va haver-hi una trobada de persones que pertanyen a diferents ecoxarxes de Catalunya. La trobada va estar convocada i organitzada per la EcoXarxa del Garraf junt amb la CIC (Cooperativa Integral Catalana). Alguns que també estem en el moviment de Transició VNG varem participar-hi.
Va ser una de les trobades que periòdicament convoca la CIC en diferents punts de Catalunya per tal de compartir experiències i parlar de com s'estan organitzant i de l'experiència en els diferents llocs. Un dels temes principals, actualment, de les EcoXarxes és avançar en promoure productes locals (a nivell de Catalunya) i que aquests puguin arribar a tot el territori català, mitjançant una xarxa de "centrals de compres". En el nostre poble s'està també muntant una d'aquestes "centrals de compres", que vol ser una mena de "cooperativa de consum" però en la que també s'hi poden adquirir productes mitjançant una moneda social. Tot un gran projecte i una gran tasca de "transició" a un nou model de societat. Felicitats a les organitzadores i organitzadors.

30 juny - crònica de la conferència sobre "contaminación y salud, qué podemos hacer?" (dra. Rita Hartoma) a càrrec de Núria Gonzalvo

2011-06-28T03:22:00.000-07:00

El passat dijous dia 30 va tenir lloc a l’espai TOC una xerrada a càrrec de la Dr. Rita Hartoma, ginecòloga i investigadora ( a més de membre de Transició Vilanova), sobre els elements contaminants als quals estem tots exposats.

Es van projectar una sèrie de diapositives que tractaven d’explicar esquemàticament els principals contaminants, les vies per les quals actuen aquests així com les seves conseqüències per a la nostra salut.

El nombre d’assistents va estar entorn les 25 persones amb interessos compartits sobre medi ambient i consum responsable.

Arribat el torn de les preguntes es van posar sobre la taula diferents qüestions relacionades amb la nostra alimentació i com evitar certs perills provinents dels abusos dels plàstics i aluminis en els envasos i la conveniència d’evitar els greixos animals en la nostra alimentació, per ser aquests els contenidors principals de substàncies nocives i de metalls pesants.

Finalitzada la reunió van sorgir propostes, tals com crear un nou espai al blog amb recomanacions alimentàries i consells que ens ajudin a millorar la nostra salut, i la promoció de documentals o pel·lícules temàtiques i didàctiques.

Tot plegat una magnífica vesprada molt edificant. Gràcies Rita !

Convocatòria de l'acte:
La dra. Rita, d'origen finlandes, resideix actualment a la nostre vila. Persona molt culta: metge, ginecòleg, professora, investigadora en temes de contaminació i que parla diverses llengües. És una persona que té molt a dir i ens diu... "Ya os habéis resignado?" "O somos de la transición...?" ...
“Ya os habéis resignado? El hombre está destruyendo a su Tierra Madre. Somos una secta esperando la muerte lenta e inevitable sin hacer nada? Creéis en la fuerza de la evolución? Pero la adaptación del hombre necesita miles de generaciones. Durante una generación del hombre animales como insectos pueden tener hasta 1000 generaciones. Y así pueden adaptarse. El hombre no. Estamos acumulando toxinas y las damos magnificadas a nuestros hijos, nietos, bisnietos…

O somos de la “transición”? Sí podemos hacer algo, sabiendo qué y cómo! Tenemos que saber que está pasando en nuestro organismo para luchar contra los efectos de la contaminación. Además, quizás podemos disminuir por lo menos un poco de la contaminación de nuestro cuerpo! Valdría la pena – o no?

Os quisiera contar... un poco de la función de nuestro organismo y del efecto de los contaminantes... y, finalmente, qué podemos hacer nosotros.”

28 juny - celebrem la Festa de l'Arbre... al Pi Gros

2011-06-28T00:10:00.000-07:00

El follet Miquel giravoltava entorn del Pi Gros

- Hem de fer alguna cosa- rondinava
El Pi se'l mirava des de dalt i les fulles es movien somrient
- Una festa, una abraçada.... dir-te que som aquí, que no t'hem deixat
Les plantes petites van protestar...
- Si hi ara. Vindreu i ens trepitjareu. Posareu mantes que ens ofegaran... Que no veieu que no ens podem moure nosaltres?Els insectes estaven contents. Sobre tot els mosquits que s'imaginaven el gran banquet de tèbia sang.

El Miquel dubtava.
El Pi li va recordar que així és la vida: mai plou ni es festeja a gust de tothom.
- Molt bé, et faré una projecció d'altres arbres que he vist, perque gaudeixis contemplant-los- i s'animà- posaré música, i hi hauran poemes i...
- I nosaltres que ens bombin!- les plantes protestaren
- Farem una Verbena en honor de totes les petites plantes- concilià el Miquel
I el 28 de juny del 2011 el Miquel va reunir sota les branques majestuoses del Pi Gros una colla de gent, gens uniforme, i bastant inclasificable, per celebrar la Verbena del Pi Gros.

Gràcies Miquel

(text inspirat poètic de la Maria Jose Castello)
VEURE EL PROGRAMA

16 juny - acudim a Torredembarra a explicar la nostra experiència

2011-06-16T22:35:00.000-07:00

La Teresa, el Jaume, la Núria, el Jacinto, la Carme i el Ton hem anat en representació de Transició VNG a explicar l'experiència dels gairebé 2 anys que tenim. Sembla estrany que quan ho has d'explicar te n'adones de la quantitat de coses i cosetes que hem anat fent. A Torredembarra volen començar també una iniciativa de Transició.

CIUTATS EN TRANSICIÓ from antropologiaimes.blogspot.com on Vimeo.

No parteixen pas de zero, tenen una llarga trajectòria de projectes més o menys exitosos però coincideixen també en la necessitat d'aglutinar energies i sinèrgies per impulsar aquesta TRANSICIÓ. Aquest cap de setmana celebren la Fira agroecològica EL SEDÀS i 10ª Trobada solar i la nostra presentació ha estat un dels actes d'aquesta Fira. Per començar hem vist el documental "in transition" que sitúa molt bé els inicis de les iniciatives de transició en el món. Ha estat un plaer compartir aquesta vetllada i en un espai incomparable i molt adient com és el bar La Traviesa (un bar de fusta mític on cada cap de setmana hi fan concerts en directe). Ah hem acabat cantant la cançó "glocalitzem-nos!".

13 juny - algunes "recomanacions" per nous projectes... a partir de l'experiència de 8 mesos en l'hort del "palauet"

2011-06-13T00:08:00.000-07:00

Algunes idees importants i gairebé conclusions que en treiem, que poden ser útils per posar en marxa nous projectes... i segur que anirem treient noves idees i conclusions... endavant!

* És important el disseny inicial del lloc i tenir en compte tots els inputs: aigua, terra, sol, espais, eines, aportacions diverses... aclarir dubtes: com es rega? amb quina aigua? quin compost? calen fems?

* Partir de la disposició real i possibilitats de cadascú i el nombre d’hores possibles. Tenir present que totes i tots passem moments diferents, moments que hom pot estar més actiu o menys, pels motius que sigui. Si hom no treballa, cobra menys, per tant no ha de ser un problema, de tota manera l’objectiu principal no és guanyar individualment turutes sinó avançar col·lectivament en el projecte.

* No tenir pressa, la terra i les plantes capturen l’estrès i això no és bo per ningú.

* El principi del “bon rotllo” és molt important. Ningú ha de pretendre “manar”, en tot cas és important valorar el “saber” de qui té més experiència, que al compartir-lo permet que tothom hi participi i vagi aprenent. És un procés d’aprenentatge col·lectiu a una nova manera de relacionar-nos des de la col·laboració i no des de les jerarquies.

* És important la dimensió social i gairebé terapèutica del projecte. És important poder compartir, encara que sigui breument, el pla del que ens proposem fer al dia... poder mantenir una conversa mentre fas la feina o seure per descansar una estona... i compartir una beguda, mentre es valora com ha anat la jornada, es prenen acords, es posa preu al que s’ha collit (quan s’ha collit) i s’anota en la llista de preu i mentre s’omplen les targetes moneder...

* És molt important aclarir dubtes. Si hom té un problema cal parlar-lo, compartir-lo i veure perquè s’ha produït i cercar-ne solucions... és molt important que tothom estigui a gust en el projecte. Cal evitar hàbits tristament massa habituals, com són les especulacions, l’engany o la picaresca.

* És important tenir una llista de feines a fer. Pot ser important fer un calendari aproximat tenint en compte el que volem fer i les temporades, en les diferents èpoques de l’any. En això el coordinador tècnic hi té molt a dir i a fer, també amb la participació dels que tinguin interès en participar-hi. Va molt bé, alhora de treballar, especialment quan el coordinador tècnic no hi és.

* Segons quin sigui el projecte pot ser interessant tenir una mena de “normativa interna” consensuada i que tothom miri de tenir-la present.

L'experiència que ens ha portat a aquestes "recomanacions"
* Des dels inicis d’octubre dins ara, hem posat en marxa 4 bancals de 2x5 mts i amb la tipologia de verdures diferents i adequades, per ser fidels a les categories que fixa en Gaspar Caballero en el seu model.

* Hem comprovat els avantatges del mulching (palla).

* Cal dir que la terra, inicialment, ja estava força treballada.

* S’han treballat unes 240 hores fins avui i ja s’han collit una bona quantitat de verdures

* Va ser una bona estratègia fer un primer bancal per plantar-hi verdures que podríem collir aviat a fi d’agafar ànims.

11 juny - començant el treball comunitari en l'"hort del Far"

2011-06-12T11:02:00.000-07:00

El primer dia que prenem contacte amb la terra. Esgotats però molt feliços i orgullosos d'iniciar un nou projecte.

Treballar la terra de manera comunitària, no és un treball qualsevol, és connectar amb la terra connectant a la vegada amb el saber, les possibilitats dels altres i sentir com en el moment present es combinen energies, sinergies i complicitats a favor del Planeta.

per la llibertat i el respecte entre els pobles... Rumbo a Gaza necessiten suport, també econòmic...

2011-06-10T13:44:00.000-07:00

La Maria del Mar i la Dolors són dues de les tres dones que s'embarcaran properament junt amb 40 activistes espanyols més i una bona colla de vaixells d'altres països, per anar junts a Gaza, per dir públicament i internacionalment que les persones de Palestina ténen dret a viure i a poder pescar... estan encerclats per l'exèrcit israelià i malviuen com en una gran presó, a l'altre banda del mur (de la vergonya). És una iniciativa finançada per petits donatius de molts ciutadans/es. Segueixen necessitant suport econòmic... per més informació, donatius i seguiment del projecte cliqueu aquí.
Ens passen un video de l'atac flotilla de l'any passat on els van envaïr l'exèrcit israelià, sense dret perquè estaven en aigues internacionals, i en van matar a 9 i ens van agafar presos... Se la juguen molt, són autèntics herois, només van amb la fe de que podran trencar el setge de Gaza... I lluiten amb la no-violència pel dret dels palestins a poder viure... i reclamar una pau justa per la zona on els Drets Humans siguin per tothom. Felicitats i coratge per arribar a bon port!
Acord de la trobada: quan torneu, havent assolit l'objectiu, farem una gran festa!!!

xerrada sobre el projecte ECOL3VNG a l'associació el Singlot per la promoció de la cervesa artesana

2011-06-09T00:47:00.000-07:00

amb un bon ambient i distès... i poquetes persones expliquem el projecte i intentem aclarir dubtes que sorgeixen i que sorgiran i que anirem resolent...

neix l'"hort del Far"... amb un nou equip de treball

2011-06-05T03:41:00.000-07:00

Dia 5 de juny del 2011. En un bell paratge proper al Far, la nostra "farola", neix un nou equip de treball amb un model de funcionament similar al del "palauet", associats a la recent creada associació ECOL3VNG. És un espai privat que s'obra a la cooperació de persones que creiem que hem d'avançar vers la sobirania alimentaria i energètica. Felicitats al grup i endavant!!!

la productivitat de les forces de la natura combinades amb el treball fa meravelles...

2011-06-04T03:57:00.000-07:00

Jornada de treball amb sorpreses pels productes del "palauet"... un carbassò de grans dimensions i unes verdures molt fresques i sanes. Bé tot plegat una mostra de que quan sumem l'esforç i el respecte a les forces de la natura i som capaços de combinar-ho bé tot plegat a partir de la observació... alguna cosa ens diu que hem d'avançar molt en aquest sentit.

Per un camí de Sant Gervasi lliure de cotxes i de brutícia

2011-05-27T02:49:00.000-07:00

Es posa en marxa un nou projecte:
"El camí de Sant Gervasi és un dels pocs camins rurals què encara queden a la nostra ciutat. És un camí ple d’encant, ple de natura en estat salvatge i de relativa tranquil·litat .
Concretament al tram què comença a la Riera del Montseny i què va finsl’escola Llebetx hi ha espècies vegetals de gran vàlua com la dent de lleó, la borratxa, l’all silvestre, la sàlvia, la rosa mosqueta, l’espí blanc, la zarzamora i un llarg etc, del què podem gaudir tots .

El camí és molt freqüentat per amants de les passejades, del ciclisme o senzillament de la solitud , però trobem què cada vegada ens és més difícil aquest gaudi ja què el trànsit de cotxes en ambdós sentits i sobretot en època estival no permet caminar, córrer o anar en bicicleta amb la suficient seguretat i sense interrompre a cada pas la marxa, empaitats per cotxes amb massa presses i amb tocs continus de botzina .
És molt freqüent, també, veure com particulars fan servir aquest entorn per abocar deixalles a l’empara de testimonis i produint danys irreparables a l’entorn i als qui el transiten.
La nostra proposta és preservar de cotxes i motos aquest tram amb la col·locació d’una pilona automàtica, tot entenen què tant el veïnat com la direcció de l’escola haurien de tenir comandament a distància per entrar i sortir i alenar a la resta de ciutadans què vulguin accedir tant a l’interior de l’ Ortoll com a la continuació del camí què arriba fins el Racó de Santa Llúcia, a fer-ho per la banda del passeig de mar. Hem observat què proveïdors de l’escola
passen per aquest tram degut a l’escassa alçada del pont què no els hi permet l’accés per la banda de mar així què aquest aspecte s’haurà de considerar, buscant la millor solució per a tots.
Així doncs, per tot l ’anteriorment exposat volem recollir el màxim nombre de signatures per fer valer la nostra voluntat de preservar aquest espai i el dret a gaudir de les activitats què es poden desenvolupar en el seu si."
Amb aquesta idea totes/s qui vulgueu participar activament poseu-vos en contacte amb "transiciovng@gmail.com" indicant -participar en el projecte camí de Sant Gervasi-

visita a l'hort del Juan i l'Antonia... uns pagesos convençuts de la terra

2011-05-24T22:55:00.000-07:00

en una visita proposada per la cooperativa de consum la Pastera, el Juan i la Antonia ens expliquen la seva visió de com tractar la terra, partint de la observació i el respecte als cicles naturals...

és diumenge, quan la majoria descansen, ells treballen però gaudint de relacionar-se amb la terra i per poder demà, dilluns, tenir productes a la parada del mercat... traspúen autenticitat i molta saviesa de la vida... felicitats i moltes gràcies...

Acampada i assemblees a la plaça de la Vila

2011-05-22T08:26:00.000-07:00

Seguint les concentracions i acampades de les principals ciutats de l'estat espanyol, en la nostra vila també s'estan posant en marxa trobades permanents ciutadanes amb assemblees per tal d'aprofundir en l'esperit dels "indignats". És molt important que la gent jove (i no només la gent jove) agafi les rendes del futur participant com pot i reivindicant els canvis necessaris perquè un món divers, sostenible i pacífic sigui possible.
Se'ls etiqueta sovint d'anti-sistema però cada vegada és més real la frase que penjava d'una de les pancartes de Barcelona... "ens diuen anti-sistema però en tot cas és el sistema que és anti-nosaltres". Fes teva la vila
Nou blog amb les programacions i actes de les assemblees

contactes amb tots els alcaldables

2011-05-19T22:46:00.000-07:00

Diversos membres de Transició VNG hem fet un peregrinatge per anar a trobar als once alcaldables de les diferents candidatures i entregar-los-hi en mà la carta que varem consensuar.
Cal dir que de totes i tots hem rebut una bona acollida de la carta i el document d'"idees per la Vilanova i la Geltrú del futur". Alguns/es ens han convidat a sentar-nos una estona, desitjosos de saber més del moviment de Transició VNG i altres no. Feina feta.

Vilanova i la Geltrú, maig 2011

Carta als alcaldables i/o regidores/s del nostre poble,

Des del moviment de Transició VNG (http://transiciovng.blogspot.com) us volem fer arribar les reflexions que de manera participativa, en debat presencial i virtual, hem recollit en el document “idees per la Vilanova i la Geltrú del futur”, que us adjuntem.

No cal dir que ens agradaria molt que les tinguéssiu molt en compte un cop passades les eleccions i format el nou equip de govern, siguin quins siguin els resultats electorals.

Volem comunicar-vos també que d’aquest moviment de Transició VNG està naixent el “projecte turuta”, en el marc de l’associació ECOL3VNG. La seva finalitat és impulsar un “ecosistema econòmic ecològic local” que, amb l’ús d’una “moneda virtual” que anomenem “turuta”, farà que puguem disposar d’un altre vehicle per facilitar els intercanvis entre la gent, les empreses, els comerços i les entitats de Vilanova i la Geltrú.

Si l’euro, com a moneda global, avui té greus problemes d’escassetat, deguts a la crisi, la “turuta”, com a moneda social local, es crea a partir del propi treball i de l’esforç de la gent i per tant tothom en pot aconseguir. No hi ha d’haver doncs problemes d’escassetat, d’acumulació ni d’especulació amb aquesta moneda virtual.

Creiem que el nou ajuntament també hauria de participar en un projecte d’aquestes característiques, ja que la seva implementació pot donar molt de si, amb els greus problemes econòmics i d’atur actuals, si som capaços de treballar plegats per l’economia local, potenciant molt les relacions econòmiques del km0.

Us convidem doncs a informar-vos i, si voleu, participar ja en la prova pilot donant-vos d’alta. Podeu accedir al blog del projecte des del de Transició VNG o directament a http://elprojecteturuta.blogspot.com.

Aprofitem per encoratjar-vos en aquesta tasca tant lloable que heu emprés en presentar-vos a les eleccions i esperem que el poble de Vilanova i la Geltrú tingui un equip de govern a l’alçada dels moments actuals i amb una clara visió del present i del futur.

Salutacions,

El grup de “rumiadores i rumiadors”
de Transició VNG

Dates i temps aproximat de les entrevistes:

divendres 13:
* amb Santiago Rodríguez - PP (uns 2')
* amb Gerard Bellalta - PxC (uns 1')
* amb Quim Arrufat - CUP (uns 30')
dilluns 16:
* amb Joan Ignasi Elena - PSC (uns 20')
dimarts 17:
* amb Iolanda Sánchez - ICV (uns 30')
* amb Adelaida Moya - ERC (uns 20')
dimecres 18:
* amb Jordi Martínez - UCE (uns 15')
* amb Toni Taulés - CIM (uns 10')
* amb Pedro Armengol - C'S ( uns 5')
* amb Neus Lloveras - CIU (uns 20')
dijous 19:
* amb Joan Carles Duran - CVnG (uns 30')

14 maig - comença el barri de Sant Martí-Verneda (Barcelona) en Transició

2011-05-15T00:09:00.000-07:00

Ens han convidat a participar-hi... una representació de quatre persones de Transició VNG hem anat a donar-los-hi suport... els portem mermelada de llimona de producció pròpia comprada ja amb turutes (per cert Teresa, boníssima), per un berenar compartit...
ells ens obsequien amb planté de tomaquera... una bona manera de contactar amb gent del barri ha estat sortir al carrer i regalar platé de tomaqueres als veins, tot convidant-los a entrar en el seu blog explicant com plantar-les i que ho poden fer en sencilles torretes en els balcons...
hem acabat cantant el Glocalitzem-nos... curiosament la pluja va voler venir a fer acte de presència...
FELICITATS PER LA INICIATIVA i que en puguin anar sorgint cada vegada més... per enfortir les relacions locals i de barri... i avançar en la creació de xarxes ciutadanes...

signant l'acta de fundació de l'associació ECOL3VNG... un primer pas

2011-05-07T22:50:00.000-07:00

de mica en mica... sense pressa però sense pausa... el dia 7 de maig del 2011 potser passarà a la història local com el dia que varem començar a fer realitat l'ECOsistema ECOnòmic ECOlògic Local... el primer pas era constituir l'associació que la comencem simbòlicament els/les que estem participant en el "palauet", el primer projecte generador de "turutes", la nostra moneda local... quan estigui ja registrada farem la primera assemblea general amb totes i tots els socis/es per tal d'escollir ja la Junta Coordinadora i donar nous passos, de moment en la "prova pilot".

ahir mentre "vogàvem" al Teatre Principal, vaig pensar...

2011-05-01T00:48:00.000-07:00

que el "bot salvavides Víctor Rojas", que estava present el dia que varem començar aquest projecte de Transició VNG, estaria bé que l'adoptessim com a símbol per fer aquesta "transició" a un altre model de societat... diversa, sostenible i pacífica... els seus remers avançaven per desafiar les tempestes i poder ajudar als seus companys que tenien problemes per tornar... ara totes i tots som els remers d'aquest vaixell (el nostre poble... i el nostre Planeta). Què us sembla la idea? (podeu opinar aqui mateix)

la unió fa la força... una lliçó també de les canyes

2011-04-27T22:22:00.000-07:00

buscant aprofitar les canyes del palauet, estem trobant sol·lucions... per aprofitar una canya sola, aquesta ha de ser llarga, recta i forta, però si les aprofitem en grups de 6 o 7 (lligant-les amb brides o fils-ferros), adquireixen molta més consistència i si una és torta i una escanyolida... agrupades treballen en equip... tota una lliçó pels humans...

et regalem un llibre per Sant Jordi

2011-04-22T00:55:00.000-07:00

Idees per la Vilanova i la Geltrú del futur .

pots descarregar-te'l gratuitament

En format PDF

En format llibre electrònic

imprimeix targetes per regalar llibres

projecte ECOL3VNG. Inici de la segona fase de la prova pilot. El projecte "turuta"

2011-04-14T23:07:00.000-07:00

Ens reunim once persones i una colla que s'han disculpat... dels 34 que hem estat en la prova pilot fins ara.
Es fa una presentació de valoració del que ha estat la primera fase de la prova pilot, que la cataloguem com "de diseny" perquè ens ha servit per definir millor el sistema.
alta per la prova pilot BLOG DEL PROJECTE TURUTA

També posem de manifest el que volem que sigui la segona fase de la prova pilot. De moment volem arribar a 100 persones i contactar ja amb alguns comerços perquè es facin socis i comencem a experimentar el que pot ser anar a una botiga "normal" i poder adquirir alguna cosa (o part d'ella) amb "turutes". Volem que sigui una fase molt activa, que es posi a prova el model al màxim... posarem en marxa ja l'associació ECOL3VNG (de tots els socis/es i que en la que volem que s'impliquin també persones del món de l'economia local).

Dades de valoració de la primera fase de la prova pilot:

Participants:

•34 participants, amb més o menys activitat.

Generació de valor a partir de:

•Projecte “palauet”

•Projecte “permanència”

•Preparació i venda de melmelades

Sistema “monetari”:

•Targetes-moneder

•Saldos en l’ordinador central

•Entrada dades a través del blog o manual

Resultats obtinguts:

•4 bancals en producció (palauet)

•Compartir estones agradables aprenent i treballant la terra

•Ja ha començat a produir verdures que hem pogut comprar amb “turutes”

•
Hores treballades en projecte “palauet”: 206,5h (2065 turutes) i ja s'han ingressat per la compra de verdures produïdes: 45 turutes Valor creat: 2245,5 turutes amb uns 130 intercanvis •

Primers contactes:

•Amb l’Administració Local

•Diversos productors i comerciants interessats.

cap de setmana primaveral gairebé d'estiu...

2011-04-10T13:29:00.000-07:00

les plantes es desvetllen, gairebé les veus crèixer només de mirar-les... anem avançant en els bancals... les flors, les papallones, les bestioles, les abelles, les marietes, les formigues, els llimacs... ja ho diuen a l'estiu tota cuca viu...

reunió de rumiadores i rumiadors...

2011-04-07T13:42:00.000-07:00

Ens trobem per reflexionar i acabar el document de la Vilanova i la Geltrú del futur... acordem que el passarem a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions de VNG... i l'adrecem a tota la ciutadania perquè el futur ha de ser un projecte de tothom, no només dels polítics, massa sovint ho deleguem tot a ells cada quatre anys i ja ens en desentenem... i això és una pràctica d'una altra època, la participació ha de ser activa de tothom i de cada dia, cadascú des dels seus àmbits d'implicació com a persona... per això oferim aquest document per reflexionar i acordem de deixar-lo públic en el blog... i tothom hi podrà dir la seva.

Déu ni do el dissabte!! quanta feina!! (i inici del nou grup del "petit oasi")

2011-04-05T21:31:00.000-07:00

Classe magistral d'encanyar tomaqueres per part del sr. Rogelio, pagès expert de Valencia, plantació de part de la parada lleguminoses-crucíferes (naps, rabes, coliflors(les últimes de la temporada) i dos tipus de mongeteres), preparació de la següent parada (compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies). Aquí entren enciams, remolatxa, espinacs, bledes, cogombre, carbassó, meló, síndria, carbassa...

dia 26 ... els bancals van avançant...

2011-03-27T02:24:00.000-07:00

posem palla als bancals per protegir els raigs solars i mantenir la humitat. La remullem per evitar que voli amb el vent... anirem veient com evoluciona...

24-3-11 Conferència sobre USOS DE L'AIGUA DEL MAR en agricultura, bestià, cuina, salut i naufragis...

2011-03-22T23:02:00.000-07:00

El Dr. Ángel Gracia ha ofert als assistents una magistral conferència sobre: USOS DE L'AIGUA DEL MAR en agricultura, bestià, cuina, salut i naufragis... al Centre Cívic de Mar.
El sr. Ángel és un excel·lent orador i que parla amb gran co

nvicció ja que al llarg de tota la seva vida està investigant i gaudint dels beneficis de l'aigua del mar i la seva capacitat de regeneració de la vida... el mar és l'orígen de la vida... visiteu el seu blog per contagiar-nos dels seus magistrals ensenyaments... que en els seus 80 anys té una vitalitat molt poc vista... EL SEU BLOG (aigua del mar, sol, natura i exercici...)

no estem sols... iniciatives de transició en el món

2011-03-17T22:44:00.000-07:00

reunions, "rumiacions" i preparacions...

2011-03-13T13:28:00.000-07:00

Anava a actualitzar el blog i veig que no hi ha gaires coses visibles amb la foto de rigor, però la veritat és que no parem, bé jo parlo per mi i per alguns més, suposo que tots plegats estem prou enfeinats, cadascú amb les seves dèries i/o feines i/o responsabilitats...

El fet però és que hi ha una colla d'actes que s'estan preparant... llàstima que ahir el temps ens va jugar una mala passada impedint que anéssim a visitar el "petit oasi", el nou hortet... bé, no havia de ser... d'altre banda avui les plantes del "palauet" estaven molt contentes de la pluja d'ahir i del sol d'avui.
Acompanyo aquesta reflexió en veu alta amb un parell de fotos del que ha estat el més destacable del nostre poble en els darrers dies o setmanes, el carnaval... ostres Alfons com ballaves a la plaça de la vila... i la Estibaliz i la Míriam i... a veure qui hi coneixeu???

la natura ens dóna fruits... cal però col·laborar amb ella...

2011-02-28T22:33:00.000-08:00

aquí podem contemplar la primera coliflor del "palauet", la terra entén que estem fent treball d'equip i també hi col·labora... apa, som-hi a produir aliments km0! hummmmmm que bons... la terra sí que ens dona "interesos"... la terra la millor inversió!!!

sobre el documental "Refugiats climàtics" dia 26 de febrer del 2011

2011-02-27T05:26:00.000-08:00

El Centre de Recursos i Informació Ambiental (CRIA) de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha iniciat un cicle de cinema ambiental, que durarà tot l'any. El primer Felicitats per la iniciativa!

Un cop al mes s'exhibiran al Bosc Cinema Municipal les millors pel·lícules del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA). El primer film projectat ha estat Climate refugiees de Michael Nash (2009, EEUU, 89') que ens acosta a la problemàtica dels milions d'ésser humans refugiats climàtics. És urgent actuar!!! Veure crònica

segona edició de la Tertúlia Climàtica (PODEU DEIXAR ELS VOSTRES COMENTARIS SOBRE LA TERTÚLIA AQUÍ!)

2011-02-23T01:32:00.000-08:00

El dijous 24 a les 19:30 a l’Ateneu, Plaça Llarga, 19, hem fet la segona edició de la Tertúlia Climàtica des de Transició VNG, coordinada per l'Alfons.
L’any passat vam estar parlant dels resultats de la Cimera de Copenhaguen i aquest any hem actualitzat el discurs amb la Cimera de Cancún.

L’activitat ha pretés anar des dels coneixements més bàs...ics sobre l’escalfament global fins a les particularitats de les negociacions de les cimeres de les Nacions Unides, passant per les propostes de les Cimeres Alternatives. L’objectiu ha estat fer una mirada a “l’estat del món” des del debat climàtic de manera participativa i entretinguda.

participació en el Simposi Internacional de Monedes Socials i Complementàries celebrat a Lyon

2011-02-22T10:55:00.000-08:00

Tres membres de Transició VNG hem participat en aquest Simposi Internacional que ha durat els dies 16, 17 i 18 de febrer a la ciutat francesa de Lyon. Unes 250 persones de molts països, de tots els continents... ha estat una explosió d'experiències diverses de monedes complementàries i d'idees entorn a les mateixes, amb un denominador comú: diner sense interessos i una altre manera d'entendre l'economia amb unes "monedes" com a eina per facilitar els intercanvis i no com un valor en si.
La trobada haurà servit per començar a treballar plegats, sabent que hi ha altres iniciatives similars però particulars... s'ha parlat de crear un blog on tothom hi pugui "penjar" la seva experiència descrita segons uns criteris que facilitin la seva comprensió. Aquest blog pot ser especialment útil per les persones que vulguin implementar una moneda en el seu entorn (poble, barri o ciutat).
S'han presentat experiències molt interessants i exitoses... que ens poden aportar llum pel nostre projecte.

dia 13 de febrer... transitant pel Garraf

2011-02-13T13:20:00.000-08:00

Ens trobem una colla de la cooperativa la Vinagreta i una colla de Transició VNG i, convocats per la Marina, experta coneixedora del Garraf, anem a fer una excursió d'uns 8 kmts pel macís.
Som 17 persones i anem en cotxe fins a Olivella i Can Grau. Sortim de Can Grau caminant i agafem un trencall del GR que ens portarà a Santa Susanna. Després anem fins al Castell d'Olivella, al cap de dalt d'un turó força elevat des d'on es veu una vista del Garraf molt maca. Baixem i passem per una bassa i ens adreçem a veure una cova.

Dinada campestre i bon rotllo amb música i ball amenitzat per la mandolina del Bernat i el banjo del Ton... acabem a Olivella contents del dia i la caminada que hem compartit... felicitats a la organitzadora, la Marina... ho ha fet super!!!
compartir i anar a la Natura per veure-la, escoltar-la, tastar-la... és rebre les sinèrgies d'ella... i la veritat és que ho hauríem de fer més sovint...

* ALBUM DE FOTOS DE LA MARINA
* ALBUM DE FOTOS DE LA CARME
* ALBUM DE FOTOS DEL BERNAT
* ALBUM DE ???
* UNA GRAVACIÓ UNA MICA POLITICAMENT INCORRECTA
* ESPAI RESERVAT PER ALTRES ALBUMS...

dia 12 - taller de pa a casa la Núria...

2011-02-13T12:22:00.000-08:00

Hem estat 9 transitadores i transitadors que, convidats per l'amabilitat d'una transitadora a casa seva i els coneixements i habilitats d'un transitador, expert en fer pa... Escrivim aquí la recepta amb imatges incloses que us podran servir per fer uns suculents pans casolans i pitzes artesanals. Gràcies als organitzadors del taller.

Ingredients:
* 500gr farina (d'espelta queda molt bé... també amb la normal)
* 10gr llevat (fresc -se'n troba en súpers - la marca Royal no és l'adequat i no l'hem utilitzat encara que surt en la foto)
* 350gr d'aigua
* 1 cullerada de sal (sopera no plena)...
Procès:
Pas 1 per fer la pasta:
Es posa tot en un bol i, agafant amb una ma el bol, amb l'altre es va remenant, afegint aigua de mica en mica fins fer una pasta el més homogènia possible.

Pas 2 amassar la pasta:
Un cop feta posar-la damunt de la taula (marbre millor) i anar amassant segons la tècnica de:
1-unir puntes dits i endavant
2-doblegar endarrera
3-separar puntes dits i embolcallar la massa (d'aquesta manera se li afegeix aire a la massa)...
i començar de nou... seguit fins que sigui una massa compacte (no enganxifosa).

EL VIDEO DE LES MANS DEL MESTRE

Pas 3 deixar reposar la pasta i fer el pa... per posar-lo al forn:
Posar-la en un bol i tapar-la amb una roba durant una hora... s'infla... seguidament ja podem fer parts...
un troç, si volem, el podem guardar a la nevera, tapant-lo amb plàstic... ens servirà de mare per a fer més endavant més pa.
Si volem fer pasta de pitza ja podem fer-la.
Si volem fer barres, les preparem i les deixem 40' més reposant. Abans de posar-les va bé fer-los-hi uns tallets amb un ganivet.
El forn ha d'estar a 250 graus. Per posar els pans al forn va bé fer-ho amb una pala de fusta enferinada. Les peces no triguen gaire d'estar cuites.

BON PROFIT!!!

dia 12 - el quart bancal ha entrat en la fase final... (rodolí)

2011-02-12T13:10:00.000-08:00

amb el treball en grup s'avança... la cooperació és un fet i una realitat demostrada... quan hi ha ganes d'avançar, entre totXs, s'avança...

dia 5 - sembla primavera... treball d'equip... i un NOU HORT!!! qui s'anima?

2011-02-06T03:31:00.000-08:00

el treball en equip comença a donar fruits, el resultat d'aquests fruïts ha de ser l'avançar vers la sobirania alimentària i energètica...

després de les hores de treball anem a visitar un possible nou hort per també poder conrear...

ja hi ha persones que començarien a posar en marxa un altre equip de treball...

tenim un nou espai per treballar... ens falta l'equip de treball. Qui estigui interessat pot donar-se d'alta en aquest formulari

dia 28 al TOC "Com Cuba va superar el Pic del Petroli" tot un èxit de participació i continguts

2011-01-23T06:08:00.000-08:00

Malgrat la intensa pluja i tempesta que va caure gairebé tota l'estona que va durar l'acte, varem ser més de 40 persones. Molt bon ambient, la pel·lícula molt bona, la xerrada de l'Antoni Scotti sobre la permacultura (agricultura i cultura permanent, la base de les iniciatives de Transició) molt aclaridora, convincent i engrescadora.

Es fa un breu debat i fem un pica-pica amb productes que diferents persones han portat, productes tots de la terra (km0) i elaborats amb molt de "carinyu"... (truites, hamburgueses, pa, pitzes... vi, oli...) tastem també la primera escarola de l'hort comunitari... tothom acaba molt content de tot plegat, amb ganes de continuar i d'avançar en aquest sentit... ens han acompanyat l'Antoni Scotti, el Ricard i l'Aniol del moviment de Transició Barcelona... la Rosa i la Carme han introduit l'acte i tot plegat... un acte rodó (com els dissenys circulars de la permacultura). Com ha remarcat l'Antoni, el primer que cal tenir en compte en els dissenys de permacultura són les persones i crear llaços de confiança i cooperació...

nosaltres anem fent i la natura va responent...

2011-01-22T00:03:00.000-08:00

el treball és important i cooperant encara millor

De l'Alfons: Últim mail des de la conflictologia ambiental llatinoamericana.

2011-01-15T23:46:00.000-08:00

Vaig començar a redactar aquest mail de camí de tornada a Mèxic DF i l’acabaré en uns minuts a l’aeroport d’Atlanta.
Aquestes últimes setmanes han estat les més intenses! M’he mogut més que la “bolita del futbolín” i literalment no he parat intentant acabar temes que tenia a mitges.

Ja no sé on vaig deixar el darrer mail però diguem que després de Nadal i tornar de la costa del Pacífic vaig trobar un filó d’or en una entrevista a Capital. És curiosa la sensació de no saber ben bé amb qui vas a parlar. Quan concerto les entrevistes miro de trobar informació sobre les organitzacions o els personatges en concret però moltes vegades vaig totalment a cegues.
Doncs en una d’aquestes vaig aparèixer a la seu l’ASEDE per entrevistar un tal Guido Calderón, un tipus al que vaig trucar 5 cops per acabar de concertar l’entrevista per asincronies de la meva agenda, em va rebre amb un somriure que delatava dues coses: que era una persona agradable, simpàtica i col·laboradora, i que li quedaven unes hores per marxar de vacances (el pute!). Es va interessar molt pel nostre treball de mapeig de conflictes socioambientals i em va passar un seguit de contactes que van ser claus per la meva setmana següent. El contacte principal era en Pedro Che, Pedro Árbol en Quech’i, un indígena de Chisec a l’Alta Verapaz. Vaig trucar a en Pedro i estava encantat de que anès a veure’l tot i que ell estava de vacances. Doncs vinga, cap a Chisec, on l’avanç dels monocultius de palma africana, l’extracció de petroli i la construcció de la Carretera Transversal del Norte, conformaven un menú perfecte pel projecte de mapeig.

Com que la programació de les visites era molt ràpida de vegades no em donava temps a mirar on estaven els llocs que anava. Ho mirava directament al bus. Faig aquí un incís perquè el transport públic de qualsevol pais empobrit mereix un capítol a part però a Guatemala, mereix uns quants. El transport a la ciutat és una espècie de tetris humà on tothom intenta encabir-se buscant la posició per encaixar. Hi ha tot tipus de peces: grassos i grasses, embarasades, nens i nenes i jo, que vinc a ser la peça llarga de 4 a Guate. Fa uns dies estava assegut i una embarassada que estava de peu em va posar la panxa tan a prop que vaig sentir amb claredat que el seu fill anava per davanter centre. Jo li hagués cedit el seient amablament però ho vaig veure una maniobra tan arriscada que vaig preferir no intentar-ho. Els conductors també són tot un món. Hi ha el que “maneja” i el “vocero” que fa d’atenció al client cridant on va l’autobus i animant a la gent a apretar-se i encaixar, per arribar al nivell 10. El autobus urbà, amb la música forta i donant “bandazos”, em recorda als ’90 per Vilanova: Agua Bendita,Skoda del Turcu o del R5 de ma mare i tercera i a fondo!. Suposo que hi ha gent que no li agradaria gens però a mi, m’encanta.

Torno al meu viatge a Chisec. Però ningú em va dir que eren 4 hores de camí amb un conductor kamikaze i amb una carretera on les rectes encara no havien arribat. Mare meva, quina temeritat! Vaig estar a punt re rezar amb el predicador que sempre beneix el viatge a Guate. Finalment vaig arribar a Chisec on m’esperava en Pedro Árbol, un altre personatje genial. Ell em va portar a la seu d’ASEDE a Chisec i allí mateix, a la seu, em vaig quedar a dormir dos dies. En Pedro era indígena Quech’i i parlava principalment Quech’i cosa que feia que de tant en tant tinguéssim malentesos divertits. En Pedro em va portar a veure uns terrenys de monocultiu de palma africana. La gent de les comunitats que estaven al marges de la palma era gent molt pobre. Les comunitats que habitaven dins els terrenys de la plantació i que no tenien títols de terra van ser desplaçades als marges de la propietat en l’inici de l’explotació. Diguem que aquest no era el problema principal ja que, com a mínim, l’empresa Palma Verapaz els havia permés instal·lar-se en els seus terrenys. El problema era que les seves cases estaven construides a dos pams d’un camí de terra que properament es convertirà en la Carretera Transversal del Norte. Bingo! La Carretera Transversal passa just al costat de la plantació. Perfecte pel transport de la mercaderia. El major problema per les famílies de les comunitats eren les nenes i nens que acostumen a jugar arreu i no estan acostumats al trànsit de camions de gran tonatge. Vàrem entrevistar a una família i les seves pors eren que augmentarien la deliqüència, el robatoris i tot tipus de delictes. Després d’una caminata de 5 hores vam tornar a Chisec per preparar la següent jornada als pous petroliers.

Aquest dia va ser força tranquil ja que els pous i l’oleoducte fa més de 25 anys que funcionen i els conflictes socioambientals formaven part del passat. Tot i això, va ser molt interessant escoltar a en Pedro Che explicant tot el que havia fet l’empresa petroliera PERENCO a l’inici de l’explotació. PERENCO tenia cases, escola i un petit hospital pels empleats de l’empresa. Inclús tenia una pista d’aterratge per avionetes on, atenció, els líders de les comunitats tenien vols gratuïts a la Capital. Els privilegis però, havien anat en decriment amb el temps. Per a mi el més impactant va ser veure un oleoducte d’uns 80 cm de diàmetre creuant l’entrada de totes les cases que donaven al camí principal. Com la gent aquí és tan “apanyada”, ja podeu imaginar que l’oleoducte servia per estendre roba, per seure a petar la xerrada, per jugar els nens, etc…

Aquí sí, em va passar una de les millors anècdotes del viatge. A Guate, en general, la gent té molt mal coneixement del mapamundi, format normal o de Petters. No sé quantes vegades m’hauren preguntat:

Pero Barcelona está en EEUU? No, no, está más lejos.

Com ja veia que la cosa no anava bé de vegades deia que venia d’Apaña per si ajudava. Aleshores la pregunta era:

Pero España está en EEUU? No, no más lejos.

La solució tampoc era fer referència a l’estat apañol. Aleshores em vaig decidir a agafar un bolígraf i pintar el mapamundi.Precisament ho vaig fer amb en Pedro Árbol y una dona que estàvem visitant perquè vivia just al costat d’un pou petrolier. Doncs això, parlàvem d’on vivia i vaig pintar el mapamundi fent especial menció a les seves referències, Guatemala iEEUU, i mostrant com el nostre país estava a l’altra part de l’Atlàntic. Tot i el meu esforç en fer un món que tingués alguna semblança amb el de veritat, quan van veure que assenyalava Barcelona em van dir:

Oh! Está muy lejos! Pero… es mismo planeta u otro planeta?

Mismo planeta. Vaig respondre estupefacte.

Jo que havia fet l’esforç d’aprendre 3 paraules en Quech’i, que portava un mes menjant frijoles cada dia i ara m’estaven dient extraterrestre!? Això ja era massa! ; ) Està clar que confonien continent amb planeta però us juro que m’ho deien mirant als ulls i repetint la pregunta: mismo planeta u otro planeta? Boníssim!

I de Chisec a l’Estor, una població que està a un llac molt bonic, el llac Atitlán. A l’Estor hi havia una mina de propietat canadenca de niquel que als 90 va plegar i que ara ja tenia les llicències d’activitat i estava iniciant petits projectes extractius. Aquí no tenia cap contacte però de xiripa vaig anar a parar a un hotel de dos germans que havien treballat a la mina. Ells em van assegurar que de la mina també se’n treia or i que la resta de minerals eren secundaris. Antigament, com en el cas de Chisec, l’empresa explotadora de la mina oferia nombrosos serveis al poble de l’Estor: centre d’assistència sanitària, sala de cinema, va fer l’enllumenat públic del poble, etc… En aquesta nova etapa, on el capital era canadenc però la gerència de la mina era guatemalteca, no s’havien plantejat cap tipus de benefici per l’Estor i existien greus riscos ambientals d’afectació dels aqüifers i de contenció de la muntanya.

Vaig marxar de l’Estor el dia 31 de matí camí a Puerto Barrios perquè des d’allí s’agafa una barcassa per anar a Livingston, un bonic indret del Carib Guatemaltec, amb una comunitat negre anomenada garifuna. Aquí vaig passar el cap d’any amb una gent que vaig conèixer a la capital i, a més, era estratègic pel seguiment del Corredor Tecnológico perquè el CTG s’inicia a Puerto Barrios.

Després de passar dos dies al Carib, els més relaxats del viatge, vaig fer cap a Zacapa, on per casualitats de la vida, des del Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, tenim un projecte de cooperació a través de l’esport i aquest any volien impulsar l’esport de vòlei femení. Així que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-me amb l’alcalde de Zacapa i amb el Gerent de la mancomunitat Nororiente, sobre el projecte esportiu i el Corredor. Però les entrevistes no van ser gratuïtes. Al sortir de l’Ajuntament de Zacapa (Zacapa té una població semblant a Vila) vaig ser atrapat per periodistes locals que, amb la bandera del quid pro cuo, em van esgotar a preguntes. Fins i tot vaig sortir a un diari nacional amb les meves argumentacions tergiversades! Què cabrons.

De Zacapa vaig anar a la Capital i vaig tornar a Chiquimula i Jocotán perquè hi havia una altra reunió de líders de les comunitats Chortis. Em vaig quedar una nit en una comunitat propera a casa d’en Antonio, el líder indígena del comité d'aigua de la seva comunitat. Quan pujàvem cap a la comunitat vaig veure que l’Antonio portava una bossa negra i vaig deduir que portava carn per cuinar-la per mi. És una deferència pels convidats. Però el tiu maco recordava perfectament que 3 setmanes abans li havia dit que era vegetarià i la bossa només portava verdures. Us explico això per que entengueu la dimensió humana de molta de la gent que he anat coneixent. Aquest és un exemple.

La reunió dels lidres Chortis va ser un altre motivador. L’organització COMUNDICH que representa el poble Chorti havia treballat en una proposta de Corredor Tecnológico pels pobles. Em va saber molt de greu marxar d’aquí perquè just ara s’estava organitzant la resistència al Corredor.

Vaig abreujant! No us preocupeu! El final de “festa” el vaig tenir quan vaig decidir passar per San Marcos en el camí de tornada a DF. Allí vaig poder visitar i entrar a la Mina Marlin de Goldcorp, una visita plena de cordialitat però on es podien llegir moltes coses entre línies. Per a que us feu una idea Golcorp, gràcies a les lleis de Guate, té l’obligació de donar el 1% dels seus beneficis. Aquest 1% quedava reflectit en una gran cartellera a l’entrada de l’empresa, com dient: mireu que bones persones que som, hem donat 3.000.000 € a Guatemala… però això volia dir que havien guanyat 297 milions! I els aspectes ambientals ni comentar-los.

Quan estàvem a la Mina Marlin, el company dirigent del FRENA que em va facilitar l’entrada a la mina, em va comentar que hi havia greus problemes a la costa Pacífica ja que 20.000 families s’havien quedat sense llum des de feia 5 dies. Eren poblacions que estaven en resistència contra Unión Fenosa i feia dos anys que no pagaven pels abusos de la transnacional. Doncs vinga, altre vegada a llevar-se a les 4:00 i cap a San Pablo de la costa. Allí una altra reunió, aquesta vegada en un lloc públic i amb uns 20 efectius de la policia federal controlant. Finalment es va aconseguir calmar la situació.

I acabo, perquè explicaria tantes coses que perdria el següent avió que em portarà cap a caseta. Buf! Han estat pràcticament dos mesos de fred, calor, sol i pluja; llevant-se d’hora i anant a dormir d’hora. Dos mesos de metge de capçalera (en pràctiques) que feia visites a domilici a persones i ecosistemes que patien una malaltia: l’impacte d’un model de desenvolupament predador per naturalesa. Un model que, a més, s’imposa com a única opció per acabar amb la pobresa i que, finalment, aporta misèria. No sé quantes vegades he sentit en aquest viatge la paraula desenvolupament i la majoria de vegades utilitzada així: traer el desarrollo, los vamos a desarrollar, etc… un visió de desenvolupament que fins i tot en la seva versió més ben intencionada no entén la importància del seu caràcter endogen.

Jo no volia tornar, m’hi volia quedar una mica més. Però ja que torno, torno amb un somriure que m’han dibuixat totes les experiències d’aquest viatge.

Merci per llegir-me i ens veiem en unes hores, dies, setmanes…

Corto y cierro.

Alfons

reflexionant sobre els objectius pel 2011 (un breu video del moviment de Transició de la regió dels Andes)

2011-01-02T04:18:00.000-08:00

font: http://sites.google.com/site/sinpetroleo/cine

en els primers moments del 2011...

2011-01-01T12:38:00.000-08:00

mentre ens "sucavem" els peus, la Mediterrània ens va dir coses molt interessants... a cau d'orella... individuals a cadascú... les coses col·lectives les deia amb la remor de les onades... vam notar com se'ns carregaven les piles... per un BON NOU ANY... per una bona TRANSICIÓ... per un NOU MÓN... i la Passifae en fou testimoni...

fem un brindis...

2010-12-30T23:09:00.000-08:00

per acomiadar un any que ha estat la llavor del que ha de ser el 2011... una trobada distesa, sense ordre del dia, amb un cert grau per les begudes compartides... i acabem cantant...

Cantem GLOCALITZEM-NOS!!! i la dediquem a l'Alfons (apa-li Alfons, sí el de la llufa)

La lletra de la cançó

un bon acabament i començament d'any per TOTHOM!!!

ahir va ser el dia dels innocents...

2010-12-28T21:25:00.000-08:00

a algú li van fer alguna innocentada? per cert Alfons, per Guatemala també se'n fan? segurament ni te'n vas recordar... :)

transitant per Guatemala... (news de l'Alfons)

2010-12-27T06:36:00.000-08:00

Estimades/ts,
Us faig arribar la tercera entrega del meu devenir diari en aquesta intensa capbussada en la conflictologia ambiental llatinoamericana. La veritat és que he rebut moltes peticions (3 exactament
, però ninguna de família directa ; )) perquè continués enviant mails explicant l’experiència. Per això no us vull fer perdre el temps, aquest és un mail vivencial sense cap anàlisi profund. Si voleu aquest tipus d’informació haureu d’esperar una mica més! Abans de tot, de veritat i sincerament, moltes gràcies per les mostres de suport que m’heu donat. Sou molt maques i macos, he tingut retorns que estan ben guardats al gmail. Si m’arriba el pressupost us compensaré amb alguna andròmina/endimari de per aquí. Ara sí, allà va:

Cancún va acabar com va començar, fluixet. Res a veure amb Copenhaguen, en intensitat, participació, expectatives, etc... Aquest any però, no vaig poder seguir gaire les negociacions oficials. De fet només hi vaig poder anar un dia i vaig assistir a una conferència de l’Agència Internacional de l’Energia que pronosticava un possible escenari futur amb un augment de l’energia nuclear molt alarmant. Estic pendent d’acabar un escrit precisament sobre aquest fet. En un sol dia en les negociacions vaig agafar una “galipandria” per culpa de l’aire condicionat. Era horrorós, calculo que els termòstats del macrohotel on es feien les reunions, devien estar a 18 graus. La Convenció ho posava fàcil per fer bromes: el macrohotel de les reunions es deia Moon Palace, cosa que va suscitar molta conya; ells es reuneixen a la lluna i nosaltres a la terra, ja estan provant el planeta B, etc....; i la proposta per refredar el planeta era “condicionar-lo”.

L’espai de La Vía Campesina no tenia aire condicionat però corria l’aire, s’hi estava bé. Quan els dies van anar passant es va notar que la gent s’anava cascant. Dormíem a la intempèrie i feia molta humitat. Al final a tothom li regalimava el nas. Com ja us vaig comentar l’espai de La Vía Campesina tenia un discurs prou uniforme: les falses solucions de l’escalfament global: REDD+, MDL, Mercat de Carboni, Geoenginyeria, etc...; i les solucions reals estaven en mans dels pobles, dels camperols i dels indígenes. “La sobirania alimentaria es la solución” era una de les frases més repetides en les xerrades i en les manifestacions. Em sap greu fer aquesta crítica però el menú que menjàvem a diari al recinte de La Vía no era pas de producció ecològica ni local ni res de res, era d’un catering normal i corrent; bé, normal i corrent a Mèxic amb frijoles en els 3 àpats (ja us vaig comentar les conseqüències d’aquesta dieta). Ho entenc! Hòstia! Una setmana donant aixopluc i menjar gratuït per 1000 persones té molt de mèrit, és un gran esforç, però no sé, es podia haver treballat una mica més. Separar tant el discurs de l’acció a mi em crea cert malestar. Una cosa que no em sap tant de greu criticar és algunes de les normes que imperaven al campament com, per exemple, que no es podia ni comprar ni beure alcohol . ‘llons, ni una cerveseta. I el que critico obertament és la disciplina de les manifestacions que de vegades semblaven marxes militars. Ja sé que a llatinoamèrica estan acostumats a fer files per les manifes (3 normalment i 4 els bolivians) però no em toqueu la moral, a mi m’agrada simplement manifestar-me i ja. A més, i havia tanta obsessió amb la seguretat que al final era més important que no passes res que la pròpia acció de manifestar-se. Això va provocar tensions amb el bloc més jove que tenia preparades algunes gamberradetes. Tant de control em posava neguitós.

Les dues marxes que va convocar la Vía, la d’homenatge a Lee, el camperol coreà que es va suïcidar l’any 2003 a Cancún en una trobada de l’OMC, i la que volia arribar a la COP, van tenir una participació força reduïda, unes 2000 persones. Penseu que a Cancún hi havien 3 fòrums alternatius i es van convocar diferents manifes. Una pena ja que la divisió va restar efectius a les marxes (l'any passat a la manifa unitària de Copenhaguen es parlava d'una participació de 100 mil persones!) Ambdues van ser molt tranquil·les. En la segona, la que pretenia arribar a la COP, la policia va muntar un cordó d’espant bloquejant una carretera de 4 carrils amb uns 150 efectius antiavalots més un mur fet amb un escuts de ferro de 3 metres d’alt on darrera i havia un altre centenar de policies, com a mínim. Tot i la presència policial, no va passar absolutament res. Els companys de l’Anticop van fer una acció de conya i van anar a picar el mur de ferro amb un martell inflable gegant (quasi 10 metres!) que portaven.

Després de les manifestacions, el fet més destacat va ser la presència d’Evo Morales al recinte de la Vía Campesina. Quina expectació! De fet uns dies abans havia arribat una delegació boliviana de més de 100 persones amb tot el merchandising bolivià. Van repartir wiphalas, vídeos de Cochabamba, revistes, etc... i van estar presents a tots els fòrums. Tot va culminar amb la presència d’Evo el dijous. L’espai principal estava ple a vessar, unes 1500 aclamant al líder indígena. El discurs de l’Evo va tenir la mateix tonalitat que el del fòrum fent especial referència a la declaració de la Conferencia Mundial de los Pueblos sobreel Cambio Climático y los Derechos de la Madre Tierra, que es va celebrar el mes d'abril a Cochabamba. Va parlar de que s’havia de forjar un nou socialisme, un socialisme que entengués el respecte amb la mare terra, i va acabar amb un: Planeta o muerte!? Venceremos, cuando carajo: ahora! El públic i jo també, vam esclatar amb un fortíssim aplaudiment. Això va ser el punt i final del Foro por la Vida y la Justicia social y ambiental. I allò que us deia, de les incoherències, em vaig trobar a la Ministra de Desarrollo Rural y Tierras de Bolívia, la senyora Nemesia Achacollo, coneguda per totes i tots els integrants del grup de DDHH que vàrem estar a Bolívia aquest estiu, comprant una Fanta de 2 litres a una botiga. Senyora Nemesia! Que la Fanta és de Cocacola, la companyia que esgota fonts d’aigua i assassina sindicalistes colombians! Això és motiu de “cese” que diria aquell.

També vaig tenir l’oportunitat de visitar el Cancún hoteler amb un noi local. Em va impressionar veure tants hotels junts de luxe, un darrera l’altre. Com que dintre del projecte de mapeig de conflictes ambientals generats per les empreses transnacionals havíem detectat un conflicte provocat per l’hotel RIU, el vam visitar. Resulta que la construcció de l’hotel RIU Palace, un hotel en forma de llibre obert de més de 30 pisos, va tallar un flux d’aire que feia que l’aigua de la llacuna propera circulés. Al poc temps d’ésser construït la llacuna va començar a fer pudor per la mort de la biota. Les denúncies a l’hotel per aquest fet obligaven a instal·lar 4 bombes per drenar aigua. Finalment només se’n va instal·lar una encara que corre el rumor que l’hotel li va pagar a l’Alcaldia de Cancún les 4 bombes, ejem. Aprofitant que estàvem per allí vam entrar discretament a l’hotel i vam fer una volteta. Tot i la discreció, els de seguretat ens van seguir i ens van fer fora. Fèiem una mica de pinta de “pies negros”. Curiosament en el segon hotel de la cadena RIU que vam entrar no ens van dir res. Jo vaig preguntar per una habitació pel mes de febrer i a partir d’aquí vam poder visitar la platja privada de l’hotel, les activitats de fitness i animació, etc... Vaig estar temptat de deixar el campament de Vía Campesina, el treball del mapeig i tot el discurs antitransnacionals. Per un moment em vaig veure allà sense fotre res, tirat, amb un còctel a la mà... però només va ser un segon! ; )

Com ja us deia, l’Evo Morales va cloure el Foro de la Vía Campesina i una bona cloenda sempre requereix d’una bona festa, no? Amb la gent de l’Anticop, el grupet que van preparar diverses accions directes, es va ocupar una plaça de Cancún i vam estar punxant música. La policia va fer acte de presència però es va arribar a l’acord que a la una piràvem. Una cosa sorprenent, els punkis ballen salsa a Mèxic i ballen bé. A mi em va costar uns quants mezcals ballar (malament) i, és clar, se’m va fer de dia i se’m va fer tard. Els amics de Nueva Palma, els indígenes pames es van llevar i jo encara no havia anat a dormir. Només vaig tenir un descans d’una horeta per fer la motxilla a corre cuita i creuar Cancún per anar a trobar a la gent de CEIBA, el meu contacte a Guatemala, que estaven pernoctant en el campament de Diálogo Climático, un altre fòrum alternatiu.

Pim, pam, 25 hores de bus des de Cancún a San Cristóbal de las Casas, Chiapas i 5 més fins a Huehuetenango, Guatemala. Vaig arribar rebentat i ressacós però molt content de com havia anat la primera part del treball. Havia fet bons contactes per etapes futures i havia conviscut amb gent molt diversa.

A Guate tot era més incert ja que CEIBA m’havia de passar contactes per entrevistar-los i la veritat és que estaven molt enfeinats. Tenien setmana d’avaluació i arribaven totes i tots des de diferents parts del país per presentar evolució i l’estat dels seus projectes. Estaven molt concentrats fent power points ja que a mitja setmana els havien de presentar. Al principi no sabia pas com m’ho podia muntar entre tant de moviment però vaig tenir la sort de que em van reunir i em van preguntar què volia i em van passar aproximadament 10 contactes que han estat la meva Lonely Planet. I així va començar tot a Guate...

Per no estendrem massa més, perquè suposo que ja estic esgotant la paciència dels pocs/poques que heu arribat fins aquí, us diré en resum que el meu treball a Guatemala l’he centrat en el projecte del corredor tecnológico, una carretera, ferrocarril i poliducte que pretén connectar l’Atlàntic amb el Pacífic, una mena d’alternativa al canal de Panamá però terrestre. Quan tingui temps ja us detallaré més la meva feina sobre el projecte.

A Guate ha estat una mica complicat treballar per les èpoques però en general, i també en particular, la gent a Guatemala és molt i molt maca i molt col·laboradora. M’estic emportant una grata sorpresa. Hauré entrevistat 15 persones entre les quals dues persones del Ministerio de Ambiente i Recursos Naturales i totes han mostrat un grau de disponibilitat i d’atenció molt bo. Amb el Ministerio vaig poder contactar perquè un taxista em va passar el telèfon d’una comunicadora del ministeri. Vaig trucar i insistir una mica i em van concedir entrevistes.Genial!. Tinc la sensació de que sortirà un bon treball i un bon anàlisi del projecte. En això hi he de treballar fort.

Fa una setmaneta vaig poder estar en una trobada a Jocotán sobre el Corredor Tecnológico amb líders i lidereses indígenes de la zona. A Jocotán, el passat 12 d’octubre, una manifestació popular per reclamar més informació sobre el Corredor i sobre els projectes de les hidroelèctriques, va acabar tràgicament amb la mort de 4 persones i la crema de l’Ajuntament. En la reunió es va parlar d’això, per donar informació sobre el corredor i de com evitar que tornessin a passar coses com aquesta. El grau de participació i organtizació es envejable. Van arribar unes 50 persones de totes les comunitats properes..

A part dels conflictes socioambientals que busques, n'hi ha d'altres que els trobes. A la Ciutat de Guatemala dormo en una casa particular reciclada com a hospedatge. Aquí hi ha una colla de personatges fent les mil i una, gent de cooperació, artistes, investigadors, etc... A ca l'Ernestina, la propietària, hi viu un berlinès que vol fer un documental sobre l'abocador que hi ha a uns 10 minuts de casa. L'altre dia el vaig acompanyar i em vaig quedar impressionat. A l'abocador hi viuen diferentes colònies. Hi viuen i viuen de buscar entre la brossa, famílies senceres i molts nens i nenes. Us adjunto una foto d'una de les nenes que caminava amb sabates de dona i li agradava molt que li fessin fotos, totalment aliena a la seva pròpia realitat. Buf!

I bé, tanco parlant de Nadal. Els que tenim aquest perfil “d’antitot” sembla que hem d’estar també en desacord amb les festes nadalenques. Doncs no és el meu cas! A mi m’agraden i m’agrada passar-les amb la meva família, amigues i amics i al meu poble. Per tant, ahir va ser un dia especial en el que em vaig recordar diverses vegades que estava fora de casa. A més, ahir vaig arribar a Champerico, on porto dos dies vivint com en una pel·lícula, totalment integrat en una família guatemalteca que em va donar de menjar i beure fins que no podia més. (Per cert, he entès que a Guate si et pregunten: Tomas? Vol dir Eres capaz de tomarte 10 cervezas en una hora? ‘llons com beuen aquesta gent!! Aquí vaig entendre més les normes de La Vía) També em va tocar ballar amb totes les de la família, unes dones semblants a les Venus, les deesses de la fertilitat prehistòrica, que a sobre, anaven bolingues! Va ser molt i molt divertit. Segur que serà quelcom que recordaré sempre. Ahir dia 25 em vaig llevar d’horeta i vaig anar a veure l’impacte de les empreses camaroneres a la zona. Ostres! Pobres els de Champerico! Tenen canya de sucre, palma africana, blat transgènic, camaroneres i ara volen explotar el ferro de les seves platges. Estan ben fotuts.

Família! Res més, juasjuas!!Molts petons i BON NADAL, SANT ESTEVE, BONA ENTRADA D’ANY i espero que hàgiu estat bones i bons aquest any i que els Reis us portin molts regals perquè, amb la insuflada de conflictes ecològico distributius que porto al cap, no vull ni saber com i d’on treuen els Reis el carbó... amb la de gent dolenta que hi ha pel món! ; )

Molts petons

Alfons

PD: els retorns es segueixen agraint, no sigueu rancis/ràncies
PD2: adjunto fotos per si no voleu llegit
PD3: de moment he enviat 3 mails com aquest. Sento si em deixo algú però és que costa gestionar els grups d'enviament

l'estat del bancal acabant el 2010

2010-12-26T12:27:00.000-08:00

aquesta és la petita joia que estem fent amb molt de carinyu... i que ha d'anar creixent molt

la notícia de Canal Blau, la televisió local, de l'acte de l'Ateneu (17-12-10)

2010-12-22T07:38:00.000-08:00

escrit des de Guatemala...

2010-12-21T22:02:00.000-08:00

Amb motiu de la setzena reunió de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic a Cancún, es varen organitzar a Mèxic les Caravanas Internacionales de Denuncia y Resistencia: Rumbo a Cancún. Les Caravanes tenien el propòsit de visitar conflictes socioambientals de les localitats mexicanes amb l’objectiu de visibilitzar les problemàtiques de les diferents comunitats i articular una lluita conjunta per afrontar-les.

Les caravanes sortien de diferents punts de Mèxic: San Luis Potosí, El Salto, Acapulco, Oaxaca i San Cristóbal de las Casas. Així doncs, el 27 de novembre ens vàrem anar trobant a San Luis Potosi els que vàrem escollir la primera caravana. El cafè Il Fato, centre social de la ciutat de San Luis Potosí va ser el punt de trobada d’activistes arribats d’EEUU, Canadà, Itàlia i Bèlgica; més un contingent de 21 indígenes pames de la Comunidad Nueva Palma, de San Luis Potosí. En total sumàvem més de 60 persones repartides en dos autocars. El 28 pel matí eren evidents les ganes de començar la caravana i ben d’hora vam emprendre el camí cap al Cerro de San Pedro. En arribar la pregunta generalitzada era: però on està el Cerro? El Cerro era una cantera, ja no tenia forma de muntanya. El Cerro era només una suma de bancades per on circulaven camions de gran tonatge sense parar. La transnacional minera canadenca Newgold havia comprat els drets d’explotació de la mina a cel obert l’any 2007 per extreure el valuós mineral. 1tn de material aportava 0,5 grams d’or, una proporció letal per l’equilibri de l’ecosistema potosí.

L’acte a la plaça del poble va ser una denúncia directe contra Newgold que, segons els locals, actua sense llicència d’activitat amb total impunitat i contamina els aqüífers per les filtracions del procés de lixiviació amb cianur amb el propòsit extreure l’or. Finalitzat l’acte ens vàrem dirigir cap a la porta d’entrada l’empresa. Allí, un company canadenc va dirigir unes paraules contra Newgold i va acabar entonant el crit: “Newgold go home!” acompanyat de la resta d’activistes presents. Des de darrera de la tanca de seguretat, membres de l’empresa, ens gravaven i fotografiaven. La majoria de nosaltres ens haguéssim quedat una estona més però la caravana havia de continuar cap a Guanajuato.

L’arribada a Dolores Hidalgo, estat de Guanajuato, va ser molt emotiva. El presentador de l’acte esperonava al nombrós públic present al crit de: “Bienvenidos caravaneros y caravaneras!” Era tanta l’expectació que se’ns barrejava un sentiment d’orgull i de deute. Quin és el retorn que podíem oferir a la població en una visita d’una hora? Però bé, era qüestió de gaudir del moment. A Dolores Hidalgo l’acte va tenir la presència de més de 20 entitats que representaven organitzacions ambientalistes, però també camperols, apicultors, ecotècnics, etc... El discurs va girar al voltant de l’agroecologia, la sobirania alimentària i els mercats locals. La denúncia es va centrar en l’esgotament de l’aqüífer de la zona, sobreexplotat pels conreus d’agroexportació. En acabar l’acte, una organización agroecològica havia preparat un refrigeri amb tamales i begudes que vam engolir afamades i afamats per tornar ràpidament als autocars i enfilar cap a l’última parada del dia, Salamanca.

La població de Salamanca, també a l’estat de Guanajuato, va ser considerada l’any 2007 com la ciutat amb menys qualitat d’aire de Mèxic. És quelcom que es podia percebre i olorar. La ciutat feia una flaire desagradable. La ciutadania però, no va respondre a la crida de la Caravana. Només un centenar de persones es van reunir per escoltar la denúncia pública a les actuacions de PEMEX, CFE i Tekchem. A menys de 100 metres de l’acte, un gran escenari, un grup musical molt mogut, un torrent de watts i decibels i una multitud enfervorida, conformaven una festa singular. Era un acte del PRI, el partit de la dreta mexicana. Una clara escenificació del grau de preocupació per la problemàtica ambiental de la població.

Vam fer nit prop de Salamanca i el dia següent ens vam llevar amb un article de la premsa local catalogant l’acte de la Caravana com: Llegan los Globalifóbicos, un adjectiu que va despertar més d’una rialla. Ja en camí vam fer la primera parada del dia, la de Pachuca a l’estat d’Hidalgo, que va ser la més fluixa en participació. Tot i que l’espai habilitat, un pavelló municipal, feia pensar una altra cosa, molt pocs locals es van afegir a l’acte. El problema principal que pateix la població de Pachuca era la saturació de residus, en un estat on es generen 390 mil tones de residus perillosos a l’any de les quals, la meitat es confinen i l’altra meitat s’aboquen als rius. Amb aquest panorama tant desolador vam prendre rumb a Ecatepec, un municipi amb més d’un milió i mig d’habitants castigat pel corredor industrial Vía Morelo amb més de mil empreses del sector tèxtil, químic, d’aliments, construcció, etc... i amb constants plans d’urbanització salvatge per seguir augmentant la seva població. Un NIMBY elevat a l’enèsima potència. En finalitzar l’acte a Ecatepec vàrem anar cap a Mèxic DF on vam fer nit esperant la conferència i la manifestació de dimarts.

La seu del Sindicato Mexicano de Electricistas (SME) va acollir la conferència amb títol: “La COP 16 de Cancún. Especulando con la Catástrofe Ambiental Global”. L’auditori principal estava ple a vessar amb una barreja de gent camperola d’arreu de Mèxic i un contingent internacional, principalment format per els i les integrants de les caravanes. En la conferència van participar Paul Nicholson de La Vía Campesina, Ivonne Yáñez de Oil Watch i Andrés Barreda de CASIFOP, entre d’altres. El discurs era clar: el problema del canvi climàtic l’ha generat el sistema capitalista, a Cancún es debaten falses solucions (mercat carboni, MDL, REDD+, Geoenginyeria) i la solució real són els camperols i camperoles que utilitzen sistemes tradicionals i ecològics de producció. Els/les camperoles poden refredar el planeta sota el model de sobirania alimentària. Després d’una altra dosi elevada d’arengues vam sortir motivats/des a mobilitzar-nos. La manifestació per DF, des de l’Ángel al Zócalo, va ser tranquil•la i poc nombrosa. Aproximadament ens vam aplegar unes 2000 persones sota consignes com: Zapata vive, la lucha sigue! De norte a sur, de este a oeste, ganaremos esta lucha, cueste lo que cueste. Los pueblos unidos jamás serán vencidos i una fent referència directa a la COP-16: La COP16 es puro disimulo, que la hagan un rollito y se la metan por el ....

Però las Caravanas no acabaven aquí. Ara les caravanes de San Luis Potosí, Acapulco i El Salto havien d’arribar juntes a Cancún. Això va suposar que més de 300 persones ens reuníssim a les portes del Teatro Hidalgo el matí del dimecres 1 de desembre, per omplir els 9 autocars preparats per transportar-nos. La policia de paisà va fer presència fent preguntes per extreure informació, sobre tot als forans. Aquest fet, sumat a l’aparició de varis espontanis aliens a les Caravanes però que volien aprofitar l’avinentesa per fer un viatge gratuït a Cancún, va retardar molt la sortida. Finalment 3 hores més tard del previst, la Caravana marxava rumb a Cancún. El retard però, va provocar que dels 9 autocars, 4 fessin parada a Puebla i 5 anessin directament a Veracruz. Els 5 de Veracruz vam ser aturats per la policia federal perquè una companya els havia gravat amb la càmera. Els federals volien veure la gravació però els organitzadors, en una ferma posició, s’hi van negar. L’organització sempre va vetllar per la seguretat dels participants de la caravana. Sense més problemes, vam continuar el camí i ben entrada la tarda vam fer parada a Veracruz, capital de l’estat de Veracruz. Una vegada més una multitud ens va rebre amb entusiasme, menjar i cafè calent. L’acte va girar, principalment, al voltant de les granges industrials de porcs d’Smithfield i els 102 projectes futurs de centrals hidroelèctriques. En acabar, i amb un recés de només una hora, vam pujar a l’autocar per fer-hi nit de camí a Ixhuatlán. A Ixhuatlán veure els efectes de la refineria de petroli que actuava ben a prop de la població. Vam tenir l’oportunitat de visitar els voltants de la refineria i respirar l’aire contaminat. En acabar la visita, i havent retornat a la sala d’actes on unes 10 organitzacions havien preparar menjar per totes i tots, una companya de la caravana va voler fer una dinàmica grupal. Vam fer una gran rotllana amb més de 200 persones, ens vam relaxar per uns instants, vam connectar amb les nostres sensacions, i de manera espontània va sorgir un crit que als que veníem de fora, ens posava la pell de gallina: Ese apoyo, sí se ve! Ese apoyo, sí se ve! El volum i l’emoció pujaven proporcionalment i van convergir en un aplaudiment que no acabava mai. Aquest va ser un altre regal d’essència humana. Després de Ixhuatlán i les emocions col•lectives, tocava una altra nit d’autocar per arribar a Mérida, on sota un sol radiant es va celebrar un acte més de caire polític amb la intervenció de membres de l’UNORCA (Unión Nacional de Organizaciones Regionales Campesinas Autónomas) i del MLN (Movimiento de Liberación Nacional). L’ultima parada de la Caravana era a Chichen Itzá, lloc de trobada amb les caravanes de Chiapas, que a més portava gent de Guatemala i El Salvador, la d’Oaxaca i la d’UNORCA. A Chichen Itza vàrem celebrar una cerimònia tradicional per concloure el llarg trajecte de les caravanes. Ara ja sumàvem més de 20 autocars i més de 1000 persones. Al voltant de mitja nit entràvem a Cancún, estat de Quintana Roo i arribàvem al Foro por la vida y la Justicia Ambiental y Social de La Vía Campesina. El fòrum tenia un espai habilitat per a dormir, una enorme carpa amb centenars de màrfegues que serien el nostre sostre i els nostres llits durant la nostra estància a Cancún.

Les caravanes havien acabat. Un tour atípic, una mena de tour d’antituturisme, de porta de darrera, que reflectia les realitats d’un model de desenvolupament de país que tendeix al col•lapse ambiental i social. Unes realitats visitades que havíem conegut en format fotograma. La immensa gratitud de les gents locals mereixia més que la nostra presència i prou. Ens hagués agradat compartir més però érem conscients de la complexitat organitzativa de les caravanes i de la necessitat de ser presents allà on ens ho havien demanat. Esperem, això sí, que les caravanes serveixin per allò que van ser concebudes, per articular lluites conjuntes entre diferents les organitzacions mexicanes, i que la presència internacional ajudi a visibilitzar les problemàtiques locals més enllà de les fronteres de Mèxic, com a mesura de pressió per les economies que són capaces d’importar guanys però incapaces d’exportar responsabilitats. Esperem doncs que, com tantes vegades es va dir durant el trajecte de les caravanes, deixem de parlar de solidaritat, ajut i suport per començar a entendre que totes i tots estem en una mateixa lluita.

nova jornada de treball a l'hort- preparant un nou bancal

2010-12-18T15:33:00.000-08:00

Avui encara que pocs però el temps acompanyava i hem llaurat l'espai necessari pel segon bancal. Hem tret herbes del primer. Hem barrejat una mica la pila per fer compost.
És molt interessant veure com el que plantes creix, la terra és agraïda... però també, si no plantes no creix res.

acte de presentació de Transició VNG a l'Ateneu

2010-12-18T13:11:00.000-08:00

Ens apleguem unes 30 persones.
En la primera part el Jaume parla molt clarament de la situació mundial i els problemes energètics i del Canvi Cllimàtic fent especial incís en la petjada ecològica (veure presentació document Sardina-Salmò).
L'Enric fa un repàs dels conceptes relacionats amb les iniciatives de transició i la seva evolució (veure presentació).
El David, el més pràctic, ens exposa i il·lustra moltes idees d'horts de tota mena que podem fer, en places, en jardins, en patis de pisos, en terrasses, en horts i parla també de l'hort que hem començat a treballar.

El Ton parla del grup de moneda/economia local i exposa que com a grup s'ha anat avançant amb el concepte, i es va crear la moneda el "turuta" per comprendre el seu funcionament i si fa uns mesos varem presentar un joc, l'ECOPOLIS per entendre millor com poden funcionar simultàniament dues monedes en una població. Ahir s'anuncià la proposta de posar en marxa una prova pilot per activar un "ecosistema econòmic ecològic local"; es presentarà el dia 22 de desembre a les 19h al TOC.

La Teresa llegeix molt bé un comunicat que l'Alfons ens ha enviat des de Guatemala encoratjant-nos a estar actius en el tema...

En la segona part fem un debat obert que gira molt entorn a les monedes socials, com element clau per posar en marxa canvis reals.
Assisteixen persones de Finlàndia, d'Argentina, del Brasil... una bona barreja i es genera un debat molt interessant. Alguns s'apunten per participar a Transició VNG i varis en manifestat que assistiran el proper dimecres dia 22 al TOC (a les 19h) per la presentació del ECOL3. Un noi Finès ha portat pa fet d'ell per compartir amb tothom, un detall molt maco (MOLTES GRÀCIES!). Han assistit també persones de l'EcoXarxa del Garraf...
Tot plegat una trobada molt interessant i carregada de futur.

notícies de l'Alfons des de Mèxic, ara Guatemala... per rumiar

2010-12-16T21:18:00.000-08:00

El nostre company transitador Alfons ha emprés un llarg viatge amb organitzacions humanitàries per tal d'anar a la cimera contra el canvi climàtic que es celebrarà a Cancun (Mèxic), després té previst anar a Guatemala... va com observador internacional...
Tot plegat un viatge agosarat i arriscat per denunciar absurditats que aquest "sistema desbocat" està fent destruint ecosistemes globals i locals.

Alfons estem amb tu amb aquesta transició...

PRIMERA CARTA

Primera part de les Caravanas Internacionales de Resistencia y Denuncia.

Demà emprenem el camí cap a Cancún. De moment dos casos d'abús transnacional: la canadenca NEWGOLD està devastant el cerro de San Pedro amb greus impactes sobre la salut de les comunitats properes i BEFESA , filial de l’espanyola ABENGOA, gestiona un abocador de residus tòxics que va ser construït fent-lo passar per una planta de reciclatge.

Les resistències: http://www.angelfire.com/rebellion2/antimsx/index.htm
http://todossomoszimapan.blogspot.com/

TEXT ENVIAT EL DIA 17/12/10 PER L'ACTE DE PRESENTACIÓ DE TRANSICIÓ VNG

L’any 1990 el grup de científics de les Nacions Unides alerten que la temperatura de la terra està augmentant. L’any 1992, les NNUU conformen la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic, per posar fre a aquest perillós fenomen de l’escalfament global. La Convenció es reuneix cada any. L’any 1997 s’aprova el Protocol de Kyoto però no es ratifica fins l’any 2005. El grup de científics de les NNUU publica el seu 4rt informe l’any 2007 alertant la situació era més greu que l’escenari més negatiu plantejat en l’informe anterior. La Convenció sobre Canvi Climàtic pren la iniciativa: a Copenhaguen hem de concretar un acord vinculant que eviti passar dels 2ºC. A Copenhaguen, els grans emissors, EEUU i la Xina, fan un document a mida on els països poden presentar les seves reduccions voluntàries. Actualment, la suma de la voluntat dels països ens portaria a un augment de 4ºC de la temperatura, que comportaria un desastre sense precedents. A Cancún, han vingut a prendre el sol i la Convenció assegura que l’any que ve, és l’any.

Bé, aquest és el relat de la lluita contra el canvi climàtic en els últims 20 anys des de la perspectiva de les més altes esferes polítiques. En un entorn socioeconòmic de competició, actors que competeixen, no poden prendre acords de cooperació i ho estan demostrant any rere any ajornant les solucions reals per l’escalfament global. I això, malauradament, hipoteca el nostre futur.

Ara mateix em trobo a Guatemala considerat el quart país del món més vulnerable al Canvi Climàtic, per l’efecte dels huracans i les sequeres. Nosaltres no sabem que és un huracà, sabem que és una tempesta mediterrània, la que no ens deixava creuar a la zona de platja. Per nosaltres una sequera vol dir talls en el subministrament d’aigua. Però podeu parar-vos a pensar per un moment que suposa un huracà o una sequera en una economia de subsistència? Els i les vulnerables paguen un preu molt car per aquest tipus de fenòmens, paguen un altíssim preu per allò que van generar els països industrialitzats, el canvi climàtic.

I Transició Vilanova i la Geltrú, què? Doncs és precisament una resposta ciutadana a aquest tipus de realitats. Una resposta humil, però valuosa, que porta a la creació de xarxa i a l’acció a totes aquelles i aquells que, ja sigui des de l’estudi o des de la intuïció, creiem en un altre manera de fer les coses i una altra manera de sentir les coses que fem. Jo sempre havia pensat que fer un hort era un rollo. Quan era petit el meu avi em feia anar a l’hort i jo m’escapa. Ara en canvi, ho trobo quelcom meravellós, tot i que segueixo sentint-me con un neorural pocatraça . Aquest tipus de reconceptualització m’ha ajudat a llegir el món d’una altra manera. I la transició és també reconceptualitzar, entendre que hi ha coses i persones properes de les que podem gaudir. Deia el títol del llibre d’ Ernst Schumaher “Lo pequeño es bello” nosaltres podríem afegir “lo cercano también”... i perdoneu que ho digui des de més de 10.000 km de distància!

Ja no us prenc més temps. Gràcies, moltes gràcies, a totes i tots els que esteu aquí. La creació de xarxes ciutadanes d’acció és quelcom molt valuós i la de transició n’és una d’aquestes. Us animem a participar-hi!

Visca la Transició! I Visca la mare que us va parir! jeje

les plantes del bancal van creixent

2010-12-13T01:35:00.000-08:00

Hem estat alguns dies que no ens ha estat possible de treballar activament per posar en marxa nous bancals però hem estat reflexionant i planificant... aquí podeu veure el calendari de tasques previstes fins l'abril...

està naixent el ECOL3

2010-12-12T01:52:00.000-08:00

Es tracta d'un programa informàtic per gestionar un ECOSISTEMA ECONÒMIC ECOLÒGIC LOCAL. Amb aquesta idea i acollint-me a la crida que fa el sr. Bernard Lietaer perquè posem en marxa proves d'economies complementàries, he elaborat aquest programa amb la idea de que sigui una eina útil a aquest canvi de model que hem d'anar fent perquè els mons econòmic, natura i humanitat puguin entrar en una nova Era de relacions millors.

participem a la video conferència amb Alexis Rowell en el programa

2010-12-03T05:48:00.000-08:00

Transicions cap a una Barcelona més sostenible

Dimecres 1 de desembre de 2010, 18-19.30 h
Conferència: les comunitats i l'administració local per un futur amb menys emissions de carboni
Alexis Rowell, autor de "Comunitats, Ajuntaments i un futur baix en carboni: què podem fer si els governs no ho faran" (anglès). Ricard Alvarez i Antoni Scotti, Node Barcelona en Transició (castellà i català).

Molt interessant la trobada virtual amb el sr. Alexis i també la taula rodona amb tota la gent de procedències diverses: Agenda21 de Barcelona, gent del Decreixement, gent de Cooperatives de consum, d'universitats, del carrer... interessant la diversitat i la coincidència.

La raó de ser de Transició, la remarcà molt bé l'Alexis quan va dir: "a Candem -on ell està actiu-, ciutat propera a Londres, de 400000 habitants, en el seu barri 8000. Varem estar 18 mesos esperant que la gent vingués a nosaltres, i finalment varem descobrir que hem d'anar a ells... ara estan en grups anant pel barri, entrant en contacta amb la gent per dir-los-hi que el temps del petroli barat s'acaba i que el menjar dels supers, que ara ve de milers de kilòmetres o s'encarirà molt o no arribarà... ens hem de posar les piles i produir els nostres aliments, els nostres productes... i a part de les incomoditats que pugui suposar, no té perquè ser un problema, sinó una oportunitat per entrar en una nova manera de viure més resilient..."

Parlà de les seves experiències i donà idees molt interessants, hem de pensar però que nosaltres n'estem també acumulant... una prova són les que ens mostra el video "homenatge a Catalunya II)...

conferències per "rumiar" (de la III Fira d'alimentació i salut de Slow Food a Lleida

2010-12-02T21:42:00.000-08:00

Algunas de las conferencias de la Fira ya en audio: http://luispalacios-reporterosciudadanos.blogspot.com

Conferencia de Teresa Forcades: http://luispalacios-reporterosciudadanos.blogspot.com/2010/11/teresa-forcades-medicalizacion.html

Albert Llaó (agua de mar):http://luispalacios-reporterosciudadanos.blogspot.com/2010/11/albert-llao-agua-de-mar-la-gran.html

Francisco Sánchez (agua de mar):http://luispalacios-reporterosciudadanos.blogspot.com/2010/11/francisco-sanchez-agua-de-mar-potable-y.html

Xavier Uriarte (vacunas)http://luispalacios-reporterosciudadanos.blogspot.com/2010/11/xavier-uriarte-gerona-presidente-de-la.html

un vídeo fantàstic: Homenatge a Catalunya II

2010-11-13T00:38:00.000-08:00

In Transition 1.0 - From oil dependence to local resilience (sub español) Desde la dependència del petroli a la resiliència local

2010-11-13T00:32:00.000-08:00

In Transition 1.0 - From oil dependence to local resilience (sub español) from El Tránsito Necesario on Vimeo.

Benvingudes i benvinguts:

2010-11-03T22:56:00.000-07:00

a ballar s'aprèn ballant...

...i a transitar s'aprèn transitant

El dia 20-9-09 varem començar. Com en altres ciutats/pobles/barris del Planeta ens plantejem: Què fer davant del Pic del Petroli ? i del Canvi Climàtic ? i de la Crisi Econòmic-Financera ? Què podem fer ara i aquí? grups: Rumiadores i rumiadors, Horts i alimentació, Moneda/economia local projectes: Treball comunitari en un hort, Partida comunitària d'ECOPOLIS. En la premsa Vols participar? contacta

sortim al diari Diagonal (del 28-10 al 10-11)

2010-11-03T22:32:00.000-07:00

veure versió digital

tercera jornada de treball... objectiu: afegir terra rica en nutrients i plantar

2010-10-31T00:16:00.000-07:00

Hem seguit la tasca comunitària d'aprendre a treballar la terra... la terra i el sol, l'aigua, l'aire... fan créixer les plantes però nosaltres les hem de plantar, tenir-ne cura, regar... després podrem collir....

avui hem afegit terra bona (que l'hem agafat del subsòl d'un bosc proper) i l'hem barregat amb cura en la terra que fa una setmana havíem preparat...

hem posat unes lloses que ens serviran per poder passar per accedir al centre de la parada...

seguidament hem plantat planter de la temporada (cebes, cols, enciams, alls, bledes...)
de moment anirem regant manualment, mentres anirem acabant de preparar el rec gota-gota per estalviar aigua.

Vet aquí la importància de l'aigua... per la terra i per la pagesa :)

Ha estat una nova jornada de treball col·lectiu molt agradable...

participació en la xerrada que sobre economia social han fet a l'Ateneu

2010-10-24T11:51:00.000-07:00

Els experts (en teoria i pràctica) en Jordi Via i en Jordi Garcia de XES (http://www.economiasolidaria.org/redes/xarxa) i autors del llibre "La dimensió cooperativa", han fet una xerrada molt interessant. 24 persones, deu ni dó per ser dissabte vespre i mentre fan partit de fútbol del Barça... La llàstima és que hi ha cooperatives que només tenen el nom de cooperativa però d'altres afortunadament són autèntiques... tot i que no podem parlar de blanc i negre sinó de una gama de tonalitats... es subratlla però la importancia dels valors cooperatius i de la formació i revisió dels mateixos periòdicament.

dia 23/10 - segona jornada de treball... objectiu: anivellar el terreny per fer un primer bancal

2010-10-24T09:52:00.000-07:00

Passos que hem seguit:

*En primer lloc hem marcat les mides exactes del bancal. Posem uns cordills que ens indiquen l'anivellament de la terra per saber fins on hem d'omplir de terra.

*En segon lloc llaurem la terra amb la màquina i treiem totes les pedres que podem.

*En tercer lloc fem un clot per posar unes totxanes que facin de suport.

*Finalment omplim de terra fins anivellar el terreny.

participació en una taula de reflexió sobre les cooperatives i les associacions

2010-10-22T23:46:00.000-07:00

Des del Consell Comarcal han fet una crida a diverses associacions per comentar les necessitats existents per poder posar en marxa noves cooperatives i ens han convidat a ser-hi (Ton)... M'ha agradat compartir taula amb gent jove... i escoltar les seves necessitats... necessitats molt influides, des de la meva manera d'entendre, en el continuisme... no hi ha hagut crítica envers el model de vida... hi ha hagut crítica envers l'ajuntament i les administracions que no són sensibles a les necessitats dels joves...

dia 16/10 primera jornada de treball MANS A L'OBRA en un primer hort

2010-10-17T02:09:00.000-07:00

Avui hem començat a treballar. Som David, Jaume, Alba, Lluis, Marina i Ton (i els gatets). Ens posem mans a l'obra, entre tots aportem eines diverses i ens posem en acció. Primer parlem breument: els tècnics Lluís i David coincideixen en que primer objectiu hauria de ser preparar la terra, el fet de que s'hagin deixat les herbes créixer és bó perquè manté la terra esponjosa... el millor ara doncs seria treure les herbes grans i fer neteja del troç.
El proper dia llaurarem (amb el motocultor)... les herbes tornaran a sortir i les tornarem a tallar (arrencar?) cada vegada en sortiran menys. Ens posem mans a l'obra i deixem el troç molt net i a punt (veure foto). El fet de ser uns quants treballant i tenir criteris clars fa que s'avançi i no decaigui l'ànim... recordo a vegades que he estat sol arrancant herbes o fent tasques que no sabia bé si era positiu o negatiu fer-les... i són dos obstacles que dificulten la tasca. A l'acabar mentre bebem llimonada i descansem, compartim l'experiència.

Parlem de que després d'haver fet aquesta tasca i cara ja temporada propera, donat que el terreny fa força pendent, fer-hi bancals però en forma de escala, en el troç calculem que hi caben uns 5 o 6 bancals. Parlem si fer-los a l'estil Gaspar Caballero o de l'estil Mariano Bueno... el fet és que el que fins ahir era una mena de selva on els gatets es podien amagar entre les herbes, ara s'ho miren bocabadats i vés a saber què pensen...

El Ton parla de que creu que hem d'anar avançant vers un nou model d'economia més vinculada amb l'enriquiment local i els recursos locals (terres, aigua, clima, etc.) i que l'objectiu del joc ECOPOLIS és justament aquest, i en aquest sentit li agradaria que aquest projecte que ara començem es pugués vincular a aquesta Economiav2 (amb una moneda local). Aquesta experiència podria donar lloc a una dinàmica de localitzar horts privats o públics i previ acord, poder ofertar arreglar la terra i posar en marxa bancals productius... ratifiquem l'acord de la reunió passada, que de moment, per aquesta experiència, i per l'espai que hi ha, de moment som suficients persones... i que en tot cas podem anar posant en marxa nous projectes.

Acordem per seguir el dissabte següent.

Neix formalment el joc "ECOPOLIS"

2010-10-14T22:40:00.000-07:00

El passat dia 13 varem procedir a registrar el joc ECOPOLIS en el Copyright... i això vol dir que ja en podem parlar públicament i sense pors a que ningú pretengui apropiar-se'l.

bloc de l'ECOPOLIS

La voluntat meva és de que sigui un joc que pugui servir (un granet de sorra) en aquest procés de canvi del model econòmic a escala local i perquè no global...

Estic treballant en posar en marxa el blog des d'on es podrà baixar gratuitament el joc. Donat que és un joc que s'hi pot jugar de manera continuada, seguint la partida un dia per l'altre, quan es juga com a "laboratori social", la meva idea és que puguem tenir una partida començada i ens vagi servint de reflexió colectiva. Com que cada jugador assumeix la fitxa d'un rol (p.ex: mileurista, artesà, jubilat, etc.)... aquest rol, el pot portar un altre jugador si aquest no pot assistir un dia a la reunió.

Tant de bó un dia ben aviat es puguin produïr "campionats" d'ECOPOLIS, en els que guanya qui és capaç de generar més enriquiment local. Tot un repte!

En principi la propera reunió serà el dimarts dia 26 d'octubre al TOC a les 19:30h.

Tothom hi és convidat!

Ton>

reunió 30-9-10 inici del curs

2010-10-10T12:33:00.000-07:00

Som pocs (però bons).
Parlem de la situació actual... i el Ton explica el joc l'ECOPOLI que ha fet per tal de poder visualitzar la manera com una moneda local pot afavorir la creació de més llocs de treball i uns productes més ecològics.
Acordem de començar una partida el proper dia i que aquesta partida, que s'aniria continuant en cada trobada, sigui la metodologia de treball per anar-nos apropant a la possible realitat futura coexistint l'euro i una moneda local (els eco-garraf?).
Acordem la propera reunió pel dia 14 a les 19:30 al TOC

Transició VNG

sobre l'Ortoll, el camí de Sant Gervasi... pulmó verd

crida als botiguers, professionals, productors, entitats de tota mena... oferents

xerrada sobre "la banca ètica" a l'Ecoxarxa-Garraf

INFORME 2011 del projecte ECOL3VNG o projecte "turuta"

participem en la presentació del PAM (pla d'acció municipal)

ECOL3VNG INFORMA: hem fet algunes millores en la gestió de les ofertes del bloc dels Turutes

crònica de la sortida del grup del banc de terres al Garraf

una colla de vilanovines i vilanovins, transitadores i transitadors carregant piles pel nou any...

en la "vaca" una multitud remullant-nos els peus als primers minuts del 2012

acomiadem l'any 2011 cantant i dansant...

participem en el Mercat d'Intercanvi

neix el nou grup de treball "Banc de Terres"

xerrada sobre "ALIMENTACIÓ CONSCIENT I ECOLOGIA" i celebració festiva... un any de l'inici de l'ECOL3VNG

Xerrada sobre la Moneda Social

inaugurant la cuina solar del "palauet"

primera trobada amb "oferents" de l'ECOL3VNG

una CRISI LOCAL de fa 125 anys en l'"any dels negats"

la "vaca" fent equilibris...

la primera Audiència Pública de la nostra vila

reflexió entorn una imatge de la Vilanova del 1836

començant la segona temporada del palauet

29-10-11 xerrada de Som Energia al local de l'EcoXarxa del Garraf

aquest divendres 28 hem fet assemblea de "rumiació"

amb Gelida indignada

la música, la nostra aliada en les transicions...

com plantar ceballots

dia 17 d'octubre. Participem en la tertúlia de Canal Blau ràdio

També ens manifestem el 15O

dia 5/10... participem amb Ràdio Nikosia parlant sobre els pobles en Transició

dia 30 de setembre. Assemblea de l'associació ECOL3VNG (projecte turuta)

Dies 16-18 setembre, participem en una taula rodona sobre economia social en la Universidad Verde de Verano (Madrid)

La cooperativa "Som energia" a TV3

Reflexió per començar el tercer any. Una proposta: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

25 juliol - inici del 3er any de Transició VNG

dia 13 juliol - conferència-col·loqui de Federico Mayor Zaragoza a Vilanova i la Geltrú

trobada amb "transitadors/es" del Vallès i de Gelida... ens visiten...

2 i 3 juny - trobada d'ecoxarxes de Catalunya convocats per la CIC a VNG

30 juny - crònica de la conferència sobre "contamina​ción y salud, qué podemos hacer?" (dra. Rita Hartoma) a càrrec de Núria Gonzalvo

28 juny - celebrem la Festa de l'Arbre... al Pi Gros

16 juny - acudim a Torredembarra a explicar la nostra experiència

13 juny - algunes "recomanacions" per nous projectes... a partir de l'experiència de 8 mesos en l'hort del "palauet"

11 juny - començant el treball comunitari en l'"hort del Far"

per la llibertat i el respecte entre els pobles... Rumbo a Gaza necessiten suport, també econòmic...

xerrada sobre el projecte ECOL3VNG a l'associació el Singlot per la promoció de la cervesa artesana

neix l'"hort del Far"... amb un nou equip de treball

la productivitat de les forces de la natura combinades amb el treball fa meravelles...

Per un camí de Sant Gervasi lliure de cotxes i de brutícia

visita a l'hort del Juan i l'Antonia... uns pagesos convençuts de la terra

Acampada i assemblees a la plaça de la Vila

contactes amb tots els alcaldables

14 maig - comença el barri de Sant Martí-Verneda (Barcelona) en Transició

signant l'acta de fundació de l'associació ECOL3VNG... un primer pas

ahir mentre "vogàvem" al Teatre Principal, vaig pensar...

la unió fa la força... una lliçó també de les canyes

et regalem un llibre per Sant Jordi

projecte ECOL3VNG. Inici de la segona fase de la prova pilot. El projecte "turuta"

cap de setmana primaveral gairebé d'estiu...

reunió de rumiadores i rumiadors...

Déu ni do el dissabte!! quanta feina!! (i inici del nou grup del "petit oasi")

dia 26 ... els bancals van avançant...

24-3-11 Conferència sobre USOS DE L'AIGUA DEL MAR en agricultura, bestià, cuina, salut i naufragis...

no estem sols... iniciatives de transició en el món

reunions, "rumiacions" i preparacions...

la natura ens dóna fruits... cal però col·laborar amb ella...

sobre el documental "Refugiats climàtics" dia 26 de febrer del 2011

segona edició de la Tertúlia Climàtica (PODEU DEIXAR ELS VOSTRES COMENTARIS SOBRE LA TERTÚLIA AQUÍ!)

participació en el Simposi Internacional de Monedes Socials i Complementàries celebrat a Lyon

dia 13 de febrer... transitant pel Garraf

dia 12 - taller de pa a casa la Núria...

dia 12 - el quart bancal ha entrat en la fase final... (rodolí)

dia 5 - sembla primavera... treball d'equip... i un NOU HORT!!! qui s'anima?

dia 28 al TOC "Com Cuba va superar el Pic del Petroli" tot un èxit de participació i continguts

nosaltres anem fent i la natura va responent...

De l'Alfons: Últim mail des de la conflictologia ambiental llatinoamericana.

reflexionant sobre els objectius pel 2011 (un breu video del moviment de Transició de la regió dels Andes)

en els primers moments del 2011...

fem un brindis...

ahir va ser el dia dels innocents...

transitant per Guatemala... (news de l'Alfons)

30 juny - crònica de la conferència sobre "contaminación y salud, qué podemos hacer?" (dra. Rita Hartoma) a càrrec de Núria Gonzalvo