(molí d’oli comunitari, cooperativa de productes ecològics, escola rural, etc.) emmarcades sota el projecte de pobles cap a la transició (Totnes, Anglaterra) amb l’objectiu de fomentar vincles entre la comunitat que permetin disminuir la dependència del petroli, fet especialment significatiu en una illa, on la dependència amb l’exterior és molt elevada i del tot insostenible.
(aquí en teniu el link pels qui no l’hagueu vist:
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100218/escarabajo-verde-pueblos-transicion/698372.shtml)
Després de veure el documental, s’ha qüestionat el rerafons d’aquest moviment: sobre si aconsegueix calar a la societat o si és una cosa aïllada que difícilment pot generar un canvi més enllà del grup de persones que el promoguin. Hem parlat una mica sobre això i s’ha comentat que potser la dimensió política, (si bé necessària i innegable del tema!!!!!) no ha estat el motor de la creació d’aquest col·lectiu a Vilanova o, si més no, encara no està ben definida. Més aviat és un grup de gent que motivat per un interès comú comparteix idees i recursos per desenvolupar projectes col·lectius que fomentin l’autosuficiència i els vincles amb el nostre territori (i alhora, evidentment, intenta fomentar una consciència en el seu entorn més immediat). Arran d’aquest col·loqui, una de les “noves incorporacions” ha demanat més informació sobre què era i què feia exactament aquest col·lectiu i en Ton ha fet cinc cèntims sobre els grups de treball, les reunions, etc. Arran de comentar la existència del grup de treball “horts i alimentació”, s’han exposat alguns exemples d’altres horts urbans en municipis de la comarca o d’altres propers i s’ha demanat la col·laboració en la recerca d’informació específica per elaborar un projecte per presentar a l’Ajuntament.
A més, també s’ha exposat una opinió que ha estat força compartida i que serveix per acabar aquesta petita crònica: Transició Vilanova necessita resultats tangibles que vagin animant a la gent (tant de dins com de fora) a visualitzar les possibilitats del projecte i a fer noves propostes. De fet, en aquest sentit, s’ha valorat positivament la trajectòria del col·lectiu, tenint en compte el seu poc temps de vida (primera trobada al juliol de 2009) i s’ha exposat que ja s’està treballant en aquesta línia ja que s’ha comentat que es disposa d’un possible espai per la ubicació dels horts urbans, per exemple. Ah, i, finalment també s’ha comentat la voluntat de fer una calçotada, iniciativa que ha estat ben rebuda entre tots els participants com a foment de la interrelació entre les persones del col·lectiu i la gastronomia local (com no podia ser d’altra manera!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada