reflexió entorn una imatge de la Vilanova del 1836

Si ens hi fixem, hi havia molta terra a l'entorn, deuria ser una població més resilient que ara, doncs no havien de portar el menjar de gaire lluny i gairebé segur que era de millor qualitat i no contenia conservants químics ni contaminants. 

foto extreta de l'exposició "Casernes 1751" en el centre cívic de la Geltrú

Segurament vivim millor ara, però potser hem d'aprendre a recuperar bona part del que hem destruït, de tot allò que s'ha fet malament i que la seva destrucció ha estat del tot innecessària. Arreu del món, aquesta mena de Gran Monstre de la Globalització, s'està menjant la producció local d'aliments i de bens bàsics per mantenir la vida... com sovint diem: s'ha fet/hem fet la Globalització i ara hem de fer la GLOCALITZACIÓ, tornar a donar vida als entorns locals, amb tot allò que sabem i podem fer, amb els propis recursos... però amb visió global, utilitzant tot allò que és positiu que ens ofereix la Globalització... productes globals que ens han de permetre el creixement en la llibertat de les persones i dels pobles i aconseguir una vida digna per a tothom en el Planeta, la nostra nau. Recuperar aquest potencial és l'objectiu fonamental del projecte turuta