Dilluns 2 de gener. Sol i una mica de vent. Ens trobem a la rotonda del Far per anar a descobrir, guiats per l'Albert, una part del Parc Natural del Garraf. L'objectiu es anar a veure al costat de Jafre uns fruiters plantats fa uns 4 o 5 anys, en estat desconsolat a veure si els podem donar una mica d'ànim. 
Anem en 2 cotxes: Santi, Bill i Isabel en un, i a l'altre Albert, Núria i Pepa. L'Albert ens explica que està investigant sobre el nom de Jafre que ell aventura d'origen egipci, importat pels àrabs. També sobre Garraf, garrofer, algarroba... També ens parla de quan les vinyes eren una fons de riquessa fins que va arribar la filoxera. La Isabel ens alliçona sobre la història dels camperols, els vins del país i els importats...
Arribem al lloc...
dels fruiters i quedem impressionats de veure una “cucona”: punt de recollida de l'aigua de pluja, que sembla un pou de pedra. Quan hi ha massa aigua es recull en una bassa, i es deriva a una altra més petita per donar a beure als animals de la zona. Al lloc dels fruiters es veu que es una zona de recollida d'aigua i terra on han pogut arrelar, així com uns quants roures, que com diu el Santi, si viuen vol dir que hi ha prou terra per les arrels i aigua. Trobem els fruiters: la gran part no sabem que són. Haurem d'esperar a veure les fulles i els fruits. Sembla que poden haver cireres, pruners i pomers. També algun perer.
El Bill descobreix un llorer que fa les delícies de l'Albert. Aquesta zona té el poblat de Jafre, amb una església molt maca romànica. També dues masies: La Fassina i Can Marcer. Aquestes masies estan habitades i cuiden i vigilen una mica la terra.
Després vam anar a Campdàsens, indret preciós i que li té robat el cor a l'Albert. Pel camí vam visitar una cabana de vinya, construcció de pedra seca per aixoplugar-se o guardar eines. A la masia de Campdàsens vam parlar amb l'home de la família que hi viu i cuida la terra. Ens va impressionar la duressa de les condicions de vida. El raïm d'enguany, que li pagaran dintre d'uns messos, crec que va dir que li pagaven a 12 ct el kg!!! Una mica moixos després de parlar amb ell anem de tornada, sortint a la vall on està la cimentera de Vallcarca i després d'un matí tan idíl·lic sembla que hem entrat en un altre món una mica fastigós.
Després vam anar a Campdàsens, indret preciós i que li té robat el cor a l'Albert. Pel camí vam visitar una cabana de vinya, construcció de pedra seca per aixoplugar-se o guardar eines. A la masia de Campdàsens vam parlar amb l'home de la família que hi viu i cuida la terra. Ens va impressionar la duressa de les condicions de vida. El raïm d'enguany, que li pagaran dintre d'uns messos, crec que va dir que li pagaven a 12 ct el kg!!! Una mica moixos després de parlar amb ell anem de tornada, sortint a la vall on està la cimentera de Vallcarca i després d'un matí tan idíl·lic sembla que hem entrat en un altre món una mica fastigós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada