la Núria Gonzalvo visita la comunitat de Transició de Dorchester (Anglaterra)

Quan vaig arribar a Dorchester (Anglaterra) no tenia ni idea que allà hi havia una comunitat Transition Town.
De fet la meva intenció era anar a Totnes, on havia nascut el moviment de Ciutats en Transició i que no es trobava lluny d’on jo era, però sabent que a deu minuts hi tenia a Transition Dorchester vaig contactar amb ells a través del seu facebook.

Vaig deixar un missatge explicant la voluntat de conèixer -los . Len Herbert em va respondre immediatament, dient-me de trobar-nos al Railway orchard el següent dimarts de deu a onze. El railway orchard és un terreny d’arbres fruiters situat al costat de la via del tren.
I hi vaig anar. Len em va acollir amb entusiasme. Em va ensenyar el lloc, el que feien , explicant-me quan es reunia el grup, les idees i projectes que en tenien i el que s’havia aconseguit fins llavors.

Un dels projectes del que més orgullós semblava estar era el de l’escola local. Projecte que consistia a rebre a l’orchard a nens d’una escola i fer-los participar de les activitats relacionades amb el manteniment i plantació mentre 

es diverteixen. Ja he dit que el terreny estava al costat del tren, i van ser els nens de l’escola local precisament els que en un dia de neteja de males herbes van descobrir unes latrines, que amagades allà mateix havien estat construïdes per poder ser utilitzades pels soldats que es traslladaven en tren durant la guerra.

.

Més tard Len em va portar a visitar the farm, la granja , una extensa àrea verda de dos acres on hi havia gallines en llibertat, un hivernacle i una cinquantena de pomers en procés de creixement.
Allà vaig veure uns llits de cultiu creats per a discapacitats o gent que hagi d’anar amb cadira de rodes. Estan fets a l’alçada exacta per a que es puguin treballar des de la cadira. Em va encantar.
Posteriorment, vaig anar a trobar aquest grup de Transició varies vegades : el dia que tots treballen plegats, el dia de l’escola local, etc i vaig compartir amb ells moments de feina, de relax i uns quants tés.

L’experiència va ser sense dubte molt millor del que jo esperava. Els hi vaig formular el meu propòsit d’establir vincles d’intercanvi entre T.T. Vilanova i T.T.Dorchester , basats en la confiança que aporta conèixer l’ideari del moviment , i van estar molt d’acord. Més d’un d’ells vol venir a conèixer Barcelona en un futur pròxim, i potser anar a parar a casa d’algú de nosaltres estaria la mar de bé.
Penso que Transició obre portes. Portes obertes a nous coneixements, a noves persones, a nous projectes. Portes obertes a un futur millor. Al menys per a mi va ser així.

Gràcies per tot Transició Dorchester . Gràcies per tot Len!