Dissabte 6 de juliol s'ha realitzat una nova edició de Tastet d'horts a Vilanova i la Geltrú

La V edició de Tastet d'horts, organitzat per la regidoria de Medi ambient de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Associació ECOL3VNG, promotora del Projecte Turuta i l'Hort de l'Avi, espai on enguany s'ha fet la trobada.  

L'Hort de l'avi és un projecte d'horts urbans que pretén fomentar i difondre l'agricultura ecològica, intercanviar experiències entre les persones que vulguin gaudir de productes de proximitat i tenir la satisfacció de menjar allò que ells mateixos han conreat, en el que es lloguen parcel·les a la ciutadania.

25 persones provinents de diversos horts urbans de la nostra ciutat i implicats en projectes d'autoconreu es van reunir, un any més,  per compartir les seves experiències i inquietuds i, especialment, per escoltar a Pilar Piquer, coordinadora dels horts urbans de l'Ajuntament de Barcelona que compta amb una àmplia experiència professional en el desenvolupent d'activitats relacionades amb horts urbans. 

La Pilar va parlar principalment de com combatre les plagues de forma ecològica, però també va respondre a totes les preguntes que les persones participants li formulaven relacionades amb les tasques de tenir cura dels horts i la manera més eficient de com conrear de forma ecològica i respectuosa amb el medi ambient. 

Abans però, l'Elisa va donar la benvinguda, explicant l'origen del projecte: 

"Hola a totes i tots,  Gràcies per venir, el meu nom es Elisa.

Com anfitrions de la 5ena edició  de tastets d'horts ens trovem aquí a l'Hort de l'avi, per compartir experiències relacionades amb els horts, i la Pilar Piquer ens farà el taller de com combatre les plagues amb productes ecològics. Faré una mica d'història de com va començar aquest projecte.

Per una banda ens va ser fàcil, doncs teníem la terra, i un pou d'aigua de 35m de profunditat  que va fer el pare.

Aquest troç de terra la conreava el meu pare, en Josep Ferret.

Tot el que conreava  el pare,  la meva mare ho venía al mercat, 

Tota la vida va fer de pagès, el pare,  s'estimava la terra i ens ho va transmetre.

El pare va tenir 5 filles, 

Segurament  volia un noi per a que  continuès fent de pagès, pero no va ser així.

Així que quan ell ja no va poder treballar al camp,  aquest hort  va quedar  abandonat i erm,  s'hi van instal·lar ocupes, i estava tot molt deixat, feia molta pena.

A les hores amb la meva filla Alba, vam començar el projecte i planificar-ho tot.

Abans he dit que el més important ho teníem: la terra i aigua, 

La resta, transformar aquest espai, s'ha anat fent de mica en mica. I encara ho estem fent.

Ara el meu fill és el que continua amb el projecte.

Quan és parla d'un  hort urbà, a banda dels aprovisionaments d'aliments  naturals i de qualitat, també ens hem de referir que són microespais de regulació climàtica a la ciutat, 

Llocs on educar i aprendre, que ajuden a la integració i coesió social, 

Que milloren la salut i el benestar, Que facilitan l'apoderament ciutadà i les relacions humanes.

Que milloren la nostra percepció sobre la tasca que fan els pagessos.

Que conrear els propis aliments, ens permet entendre i apreciar el valor nutritiu de les verdures fresques, conreades de manera ecològica. Es fomenta el compromis,

Començar un hort, per petit que sigui, requereix temps i paciencia, 

Per exemple, una tomaquera per collir les 1eres tomaquets fan falta  3 mesos.

Ens apropa més a l'autosuficiencia, i adquirim uns hàbits alimentaris més saludables.

Perquè consumim productes de proximitat  i consumir les propies hortalisses ens genera una gran satisfacció".

Els i les participants van gaudir d'una refrescant llimonada natural i van poder endur-se llimones ecològiques compensades amb turutes. 

En  acabar la xerrada col·loqui de la Pilar, es va fer una visita a l'espai que conté diverses parcel·les d'horts i una plantació important d'arbres. Aquests configuren 

un projecte d'una de les persones acollides a l'hort de l'avi que fa dos anys que ha iniciat la plantació d'arbres de diferents espècies i finalitats.  

Abans de marxar però i com a comiat es va fer una cantada col·lectiva, de la cançó pel clima Fem-ho ara, musicada per la Gabriela al violí i el Ton amb el banjo.