10/5/10

Crònica del Taller de Petjada Ecològica.

Ahir dijous a l’Orfeó el grup de rumiadores i rumiadors de Transició VNG va dur a terme el Taller de Petjada Ecològica.  
El taller tenia 3 parts diferenciades: el càlcul individual de petjada, l’objectiu de decreixement sostenible amb els càlculs en grup dels factors d’equitat i població i les propostes i accions de reducció.
Com a inici i per tal de conèixer tots els participants es va fer una dinàmica que consistia en organitzar-se al seure per les dates de naixement però havien de fer-ho sense paraules, i un cop asseguts presentar-se en el temps que trigaven en agafar un caramel i ficar-s’ho a la boca. 
Càlcul de petjada ecològica individual
La primera part consistia en cumplimentar una enquesta de 12 preguntes inspirada en el llibre de Jim Merkel, Simplicidad Voluntaria, que permet fer un càlcul senzill de la petjada ecològica.
En acabat del càlcul individual, i sense desvetllar els resultats d’aquest, es va fer una breu explicació del per què i que és la petjada, ubicant-la com a un indicador de l’economia ecològica i definint-la com l’espai bioproductiu necessari per a satisfer les nostres necessitats d’alimentació, transport, vivenda, béns de consum i serveis.
A qualsevol persona del món ens correspon 1,9 hectàrees d’espai bioproductiu però els resultats de les i els participants van ser:
Borja 3,94 He
Aina 5,34 He
Ton 3,38 He
Fina 4,27 He
Aida 2,69 He
Marina 4,8 He
Merce 5,19 He
Mònica 3,47 He
Gerard 9,68 He
Estíbaliz 3,94 He
Alfons 3,78 He
[El moment de conèixer resultats va ser divertit, es van veure expressions de curiositat, sorpresa, fins i tot una mica de vergonya, tot això entre els riures del grup a l’hora de presentar-ho i veure lo llunyana que era la nostra petjada]

Per tant va quedar clar que estàvem, com tots imaginàvem, molt per sobre de la petjada que ens correspondria (l’any 2003 es calculava que la mitjana a Catalunya rondava les 3,8 he). Però aquesta visió de la petjada, de repartir l’espai bioproductiu només entre les persones és antropocèntrica i egocèntrica: reparteix l’espai bioproductiu només entre els humans i no té en compte les generacions futures. És a qui on s’introdueixen els factors d’equitat i població.

Per treballar aquest punt es van crear dos grups per debatre i per donar-li un aire més dinàmic i participatiu es va repartir un rol a cada integrant. “Controlador/a” qui s’encarregava del temps , “Secretari/a” qui es dedicava a la part escrita, “Animador/a” per mantindre en viu el debat,”Presentador/a” dels resultats” i “el portem” qui s’encarregava de portar les demandes de galetes i infusions.
Factors d’equitat i població. L’objectiu de decreixement sostenible.
Qualsevol taller de petjada podria haver acabat en el punt anterior. Aquest taller però, volia anar una mica més enllà. Les i els participants es van repartir en grups i van haver de decidir quina proporció de la petjada que els hi corresponia (1,9 He) volien compartir amb altres espècies, com ho volien compartir amb les altres persones del món i com volien compartir amb les generacions futures. A més, havien de desvetllar quants fills volien tenir. Els resultat dels grups va quedar d’aquesta manera:

Grup A
Grup B
Factor d’equitat entre espècies
60% pels humans
45% pels humans
Factor entre humans
Per a totes i tots igual
10% més pels demés
Factor intergeneracional
80 % per nosaltres ara (20% d’espai bioproductiu sense utilitzar)
80 % per nosaltres ara (20% d’espai bioproductiu sense utilitzar)
Mitjana de filles i fills
2 filles i fills de mitjana
2 filles i fills de mitjana
Tamany població (projecció al 2050)
9.000.000.000 de persones
9.000.000.000 de persones
Amb aquestes ganes de compartir el seu espai bioproductiu els grups van establir com a objectiu just, abandonant el model egocèntric i antropocèntric que abans comentàvem:
GRUP A: Objectiu de decreixement (Petjada 1,9 he/persona * factors d’equitat) = 0,9 he
Objeciu de decreixement amb factor poblacional= 0,6 he
GRUP B: Objectiu de decreixement (Petjada 1,9 he/persona * factors d’equitat) = 0,6 he
Objeciu de decreixement amb factor poblacional= 0,4 he
Accions de reducció
Després de presentar els resultats i establir l’objectiu quedava reflexionar sobre quines accions podem fer o què podem canviar de la nostra vida diària per, com a mínim, no estar tant lluny del nostre objectiu. Es van escollir 5 preguntes de debat i els grups de treball van passar una bona estona xerrant. En la presentació de resultats van haver molts compromisos de millora en l’alimentació, passant a dietes més lleugeres en productes càrnics, la introducció de sistemes d’estalvi de recursos i energia a casa i vigilar més en la compra per evitar residus més que reciclar-los. Les constriccions més habituals per a canviar més compresos éren la feina i els desitjos personals.


La valoració del taller
Com avaluació del taller es va fer servir la “diana”, on cada participant puntuava la participació, els continguts, la metodologia i el ritme del taller, on es pot observar que la participació i la metodologia van obtindre un èxit general. El ritme amb una valoració mitja la part de continguts va ser menys valorada ja que es va manifestar la necessitat de conèixer més sobre el tema.

Es va tancar la sessió amb una “roda”on tots els participants van expressar el que havien aprés i les sensacions amb les que marxaven. Així que es va finalitzar el taller amb sensacions de reflexió, de satisfacció, de compromís, de diversió i agraïment als participants i organitzadors.











Gràcies a totes i tots per haver vingut! Els tallers només existeixen si hi ha participació!
Estíbaliz i Alfons

8 comentaris:

  1. Sóc la Mercè, vaig assistir al Taller i relment em va semblar molt interessant, doncs no és fins que mires certs paràmetres quan te n'adones que ets ecologista però encara podries ser més bon ecologista. Amb conscienciació es fa molt, però no n'hi ha prou. És moment de passar a l'acció, i tot i que molts ja hi hem passat, a l'acció, cal una mica més de compromís i mantenir-se informat per poder deixar una Terra que permeti la vida durant segles i segles. La sostenibilitat comença a ser urgent, i tallers com els de l'Esti i l'Alfons fan que ens n'adonem i que comencem a prendre accions. Us felicito pel taller i pel projecte en general. Que s'extengui per tota VNG!

    Salut!

    ResponElimina
  2. Molt interessant el taller però m'hauria agradat de que aprenguessim tots a calcular la nostra petjada. Un dia es podria repetir amb més calma i fer aquesta segona part per donar a conèixer aquest càlcul. Molt bé la participació.

    ResponElimina
  3. va estar molt bé,em sembla que hauria de ser una assignatura obligatoria a l´ESO,fins i tot a la selectivitat.
    QUEREMOS MAS!!!!

    ResponElimina
  4. jo no vaig poder assitir al taller tot i que m'hauria agradat, molt interessant el que he llegit, espero que podem tornar a repetir-lo!

    ResponElimina
  5. Jo tampoc vaig poder............, així que alfons......, ves preparant un altre pels de la repesca......, potser cap a principis d'estiu...., que ja tindrem el xip de les vacances i ganes de fer coses.

    ResponElimina
  6. Jo sí que hi vaig poder assistir i va ser una proposta interessant per aproximar-nos al tema, intercanviar experiències "sostenibles" quotidiones i reflexionar sobre el que podríem canviar per tenir una petjada ecològica més petita. I tot això amenitzat amb dinàmiques de grup i la participació de tots i totes que alhora ens van fer passar una bona estona! Això sí, donat que la majoria ens vam quedar amb ganes de saber-ne més, podrieu passar (o penjar) algunes referències bibliogràfiques o d'internet sobre el tema. Què us sembla!?
    Una abraçada,
    Marina.

    ResponElimina
  7. Alfonset!! m'hauria agradat molt participar-hi i aprendre'n una mica més potser una altre dia.
    Això si veient els comentaris la pròxima vegada s'ha d'aprendre a fer els calculs!!

    una abraçada a Transició VNG!!

    Juan

    ResponElimina
  8. Hola! Jo tambè vaig assistir al taller. A més d'aprendre qué és això de la petjada ecològica i com es calcula, em va servir per prendre consciència de petits canvis que podem fer a la nostra vida quotidiana per viure d'una manera una mica més sostenible. El taller va ser molt dinàmic i participatiu i del treball en grup van sorgir moltes idees per posar en pràctica. Alfons i Esti us ho vau currar molt, ens ho vam
    passar molt bè...quan és el proper?! Gràcies!! Petons,
    Mònica

    ResponElimina