notícies de l'Alfons des de Mèxic, ara Guatemala... per rumiar

El nostre company transitador Alfons ha emprés un llarg viatge amb organitzacions humanitàries per tal d'anar a la cimera contra el canvi climàtic que es celebrarà a Cancun (Mèxic), després té previst anar a Guatemala... va com observador internacional...
Tot plegat un viatge agosarat i arriscat per denunciar absurditats que aquest "sistema desbocat" està fent destruint ecosistemes globals i locals.

Alfons estem amb tu amb aquesta transició...

PRIMERA CARTA

Primera part de les Caravanas Internacionales de Resistencia y Denuncia.

Demà emprenem el camí cap a Cancún. De moment dos casos d'abús transnacional: la canadenca NEWGOLD està devastant el cerro de San Pedro amb greus impactes sobre la salut de les comunitats properes i BEFESA , filial de l’espanyola ABENGOA, gestiona un abocador de residus tòxics que va ser construït fent-lo passar per una planta de reciclatge.


Les resistències: http://www.angelfire.com/rebellion2/antimsx/index.htm
http://todossomoszimapan.blogspot.com/

TEXT ENVIAT EL DIA 17/12/10 PER L'ACTE DE PRESENTACIÓ DE TRANSICIÓ VNG

L’any 1990 el grup de científics de les Nacions Unides alerten que la temperatura de la terra està augmentant. L’any 1992, les NNUU conformen la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic, per posar fre a aquest perillós fenomen de l’escalfament global. La Convenció es reuneix cada any. L’any 1997 s’aprova el Protocol de Kyoto però no es ratifica fins l’any 2005. El grup de científics de les NNUU publica el seu 4rt informe l’any 2007 alertant la situació era més greu que l’escenari més negatiu plantejat en l’informe anterior. La Convenció sobre Canvi Climàtic pren la iniciativa: a Copenhaguen hem de concretar un acord vinculant que eviti passar dels 2ºC. A Copenhaguen, els grans emissors, EEUU i la Xina, fan un document a mida on els països poden presentar les seves reduccions voluntàries. Actualment, la suma de la voluntat dels països ens portaria a un augment de 4ºC de la temperatura, que comportaria un desastre sense precedents. A Cancún, han vingut a prendre el sol i la Convenció assegura que l’any que ve, és l’any.

Bé, aquest és el relat de la lluita contra el canvi climàtic en els últims 20 anys des de la perspectiva de les més altes esferes polítiques. En un entorn socioeconòmic de competició, actors que competeixen, no poden prendre acords de cooperació i ho estan demostrant any rere any ajornant les solucions reals per l’escalfament global. I això, malauradament, hipoteca el nostre futur.

Ara mateix em trobo a Guatemala considerat el quart país del món més vulnerable al Canvi Climàtic, per l’efecte dels huracans i les sequeres. Nosaltres no sabem que és un huracà, sabem que és una tempesta mediterrània, la que no ens deixava creuar a la zona de platja. Per nosaltres una sequera vol dir talls en el subministrament d’aigua. Però podeu parar-vos a pensar per un moment que suposa un huracà o una sequera en una economia de subsistència? Els i les vulnerables paguen un preu molt car per aquest tipus de fenòmens, paguen un altíssim preu per allò que van generar els països industrialitzats, el canvi climàtic.

I Transició Vilanova i la Geltrú, què? Doncs és precisament una resposta ciutadana a aquest tipus de realitats. Una resposta humil, però valuosa, que porta a la creació de xarxa i a l’acció a totes aquelles i aquells que, ja sigui des de l’estudi o des de la intuïció, creiem en un altre manera de fer les coses i una altra manera de sentir les coses que fem.  Jo sempre havia pensat que fer un hort era un rollo. Quan era petit el meu avi em feia anar a l’hort i jo m’escapa. Ara en canvi, ho trobo quelcom meravellós, tot i que segueixo sentint-me con un neorural pocatraça . Aquest tipus de reconceptualització m’ha ajudat a llegir el món d’una altra manera. I la transició és també reconceptualitzar, entendre que hi ha coses i persones properes de les que podem gaudir. Deia el títol del llibre d’ Ernst Schumaher “Lo pequeño es bello” nosaltres podríem afegir “lo cercano también”... i perdoneu que ho digui des de més de 10.000 km de distància!

Ja no us prenc més temps. Gràcies, moltes gràcies, a totes i tots els que esteu aquí. La creació de xarxes ciutadanes d’acció és quelcom molt valuós i la de transició n’és una d’aquestes. Us animem a participar-hi!

Visca la Transició! I Visca la mare que us va parir! jeje