El Pi se'l mirava des de dalt i les fulles es movien somrient
- Una festa, una abraçada.... dir-te que som aquí, que no t'hem deixat
Les plantes petites van protestar...
- Si hi ara. Vindreu i ens trepitjareu. Posareu mantes que ens ofegaran... Que no veieu que no ens podem moure nosaltres?Els insectes estaven contents. Sobre tot els mosquits que s'imaginaven el gran banquet de tèbia sang.
El Miquel dubtava.
El Pi li va recordar que així és la vida: mai plou ni es festeja a gust de tothom.
- Molt bé, et faré una projecció d'altres arbres que he vist, perque gaudeixis contemplant-los- i s'animà- posaré música, i hi hauran poemes i...
- I nosaltres que ens bombin!- les plantes protestaren
- Farem una Verbena en honor de totes les petites plantes- concilià el Miquel
I el 28 de juny del 2011 el Miquel va reunir sota les branques majestuoses del Pi Gros una colla de gent, gens uniforme, i bastant inclasificable, per celebrar la Verbena del Pi Gros.
Gràcies Miquel !
(text inspirat poètic de la Maria JoséCastello)
VEURE EL PROGRAMA
VEURE EL PROGRAMA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada