Reflexió per començar el tercer any. Una proposta: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

Sobre la raó de ser:  

Ens cal augmentar la “resiliència”, i per això, hem d’evolucionar el més ràpid possible vers la sobirania alimentària i energètica (SAiE), doncs la crisi Ecosistèmica (canvi climàtic, pic petroli, crisi econòmica, crisi social...) pot generar escassetat d’aliments i d’energia... i això vol dir:

• Impulsar canvis d’estil personal i col·lectiu en molts aspectes com són: el concepte treball, els hàbits de consum, la producció d’aliments, la producció i el consum d’energia, els tipus d’economia global i local, la concepció de la pròpia salut, el lleure, la cultura, etc...
• Aquests canvis d’estil no han de ser producte de la imposició per la força, sinó del convenciment individual i col·lectiu i això, no es fa de la nit al dia, sinó que és el resultat d’un procés de reflexió individual i col·lectiva. Aquesta és la més important contribució que podem aportar com a moviment de TransicióVNG a la nostra vila.

Un objectiu important: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

Consideracions sobre l’estratègia:

1.      TransicióVNG és un col·lectiu obert, ens cal sumar, que cadascú s’impliqui com cregui, vulgui i pugui.

2.      Hem de parlar d’un conglomerat de persones i grups que busquen avançar vers una societat millor amb molta SAiE, a partir de la reflexió, les afinitats, les complicitats, els objectius i l’acció.

3.      No totes les persones i grups pensen igual, el principal que ens ha d’unir és l’actitud de respecte, de recerca i d’acció.

4.      Els diferents punts de mira mai podem dir que són definitius. L’evolució i l’actitud de recerca ens obra portes a noves comprensions. No hi ha d’haver “possessions de la veritat absoluta”.

5.      Són importants les afinitats i les complicitats a l'hora de marcar objectius. Les diferents afinitats no les hem de veure com un obstacle ni un germen de conflictes, sinó el contrari, un enriquiment col·lectiu en la necessària i particular implicació de tothom.

6.      Ningú pot parlar en nom de tot el col·lectiu. No podem dir “TransicióVNG pensa tal cosa”, com a molt, podem dir “tals persones” o “tal grup” vinculat a TransicióVNG pensa tal cosa.

7.      Una estratègia que hauríem de tenir molt en compte és la d’evitar les confrontacions aferrissades i/o desqualificadores. Com més defenses “blanc” més resistències crees en els que diuen “negre” i es creen posicions enfrontades que generen malentesos, embolics i mals rotllos.

8.      Per ajudar a evolucionar la nostra vila, cal tenir present que partim d’una comunitat de 67000 habitants, on hi ha un gran potencial però també molts embolics i malentesos que venen d’idees prefixades, de suposicions, de realitats i fets no resolts, de cultures i històries diferents, de personalismes, de ferides no curades... i, sobretot, de ser víctimes col·lectives de la competència i l’agressivitat a la que ens empeny el sistema econòmic actual... tot plegat, conforma un gran embolic i per poder avançar, ens cal aplicar distensió. En la mesura que ens apliquem en la generació de distensió, avançarem en la comprensió dels canvis d’estil personal i social que hem d’anar descobrint i fent realitat.

9.      Les qualitats més importants individuals i col·lectives: recerca, distensió i acció...

10.  La unió fa la força. Estem treballant sovint sense saber-ho, en el que podríem anomenar empresa de Transició Local formada per persones i molts grups totalment autònoms. La producció de la qual ha de ser el creixement de la sobirania alimentària i energètica i canvis importants en el model de societat que entre totes i tots estem construint. I a la vegada estem treballant amb milions de persones i entitats, en una macro empresa global, la producció de la qual serà la Transició de la Globalització a la GloCalització.

Ton Dalmau>