De Fukushima a Vilanova i la Geltrú

En un principi es tractava de passar el migdia amb Yasuyuki Hirota, en Miguel,  i dos coneguts seus, paisans i ceramistes  que des de Lleida  anaven  en trànsit cap a Barcelona .

Varem acceptar la proposta: els rebríem i dinaríem plegats, passaríem  unes horetes amb ells fins que haguessin de marxar cap a Barna on els hi esperava algú.

Mentre uns s’encarregaven de la intendència, altres varem actuar de guies turístics mostrant-los els llocs més rellevant de la vila.

Així el Far,  la Pasifae, la plaça de la Vila i La Geltrú van ser testimonis de la nostra presència. Tanmateix  nosaltres ho érem de  la fortuna de poder veure just quan arribàvem a la plaça cinc pilars que s’alçaven com a cloenda de la festa del 40 aniversari dels Bordegassos i oferien als nostres convidats un espectacle exòtic important.

Després  el dinar. Aperitiu a la fresca- i canvi d’impressions  sobre temes socials, polítics etc-  i dinar entaulat d’una típica  fideuà. Tan típica que el dia abans a Lleida ja l’havien menjada. Llàstima, el coup d’effet en orris!.

Parlar amb els ceramistes va ser parlar de Fukushima, del desastre nuclear i les seves conseqüències.

I el cas és que Fukushima queda lluny,  però ells estaven allà, dinant amb nosaltres i mostrant-nos en  imatges a l’ordinador,

fotografies del seu poble que un dia va ser verd i  preciós. I ens van ensenyar també el mapa del  desastre,  el radi d’impacte, l’escassa distància entre els seus tallers artesans Somayaki i la nuclear ...

En definitiva uns tallers destrossats on milions de trossets de les seves obres representaven una imatge colpidora. Tancats ara. Per sempre. Com tantíssimes altres coses, segurament,  que ja no tornaran a ser, que no es recuperaran mai.

Però em pregunto: I el sentit comú?, el recuperarem?   

Diguem NO a les nuclears, si us plau!

Gràcies a tots tres per compartir la vostra experiència, gràcies al Miquel per l’acurada  traducció de tot .