En el marc del Projecte Buchenwald els joves alumnes vilanovins estan fent una estada d'una setmana des de dilluns 7 de març, acompanyats per professors de l'Institut F.X. Lluch i Ràfecas i del president de l'Amical de Mauthausen i altres camps, Enric Garriga, de recuperació de memòria històrica.
Durant l'estada han desenvolupat diversos actes, visitant Weimar i el Camp de concentració Buchenwald que es troba en aquesta ciutat, han estat rebuts per l'alcalde de Weimar Stefan Wolf, s'han trobat amb joves del Goethe Gymnasium de Weimar, intercanviant opinions i inquietuds i fent créixer la Xarxa de Memoria i Prevenció del feixisme, Mai Més, han conegut el camp de Buchenwald, la seva història i funcionament, fent un homenatge als deportats republicans del Camp.Buchenwald (literalment, bosc de faigs) era un camp de concentració nazi fundat el 1937. Era dalt d'un turó, a nou quilòmetres de Weimar, el poble de Goethe. Inicialment només era per als alemanys antinazis. Després hi arribarien els jueus, els austríacs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i alguns d'ells anirien al camp de concentració de Dora. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans.Per Buchenwald passaren 240.000 deportats i n'hi moriren més de 50.000. Fou alliberat l'11 d'abril de 1945 per a la sisena divisió de blindats de l'exèrcit dels Estats Units.
L'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya és una associació fundada l’any 1962, en plena Dictadura, per un grup d’antics deportats amb la finalitat de defensar els seus drets morals i materials, donar-se suport mutu i endegar, en la mesura del què permetien les circumstàncies polítiques, una tasca de divulgació de la seva tràgica experiència. Ben aviat el grup s’anà eixamplant amb vídues, orfes i altres familiars i els deportats que progressivament retornaven al país. Després de tres intents fallits, l’any 1978 va ser legalitzada i comença el seu reconeixement institucional, sobretot a partir de la reunió a Barcelona, l’any 1981, del Comitè Internacional de Mauthausen.
